Classificació del sòl: diferència entre les revisions

afegit encapçalament "Història", text i referència
(afegit enllaç extern)
(afegit encapçalament "Història", text i referència)
[[Fitxer:Vadose zone.gif|miniatura|Secció transversal d'un pendent d'un turó mostrant la [[zona vadosa]], la part capil·lar, el mantell freàtic, i la zona saturada o freàtica ''(Font: [[United States Geological Survey]]'']]
[[Fitxer:Bodenart.jpg|miniatura|Tipus de sòls]]
La '''classificació delsdel sòl''' tracta de la categorització sistemàtica del [[Sol (geologia)|sòl]]s basada en característiques distintives i també respecte als criteris que dicten les opcions d'ús.
 
La classificació de sòls és un subjecte dinàmic, des de l'estructura del mateix sistema, a les definicions de classes i finalment en les aplicacions en el camp. La classificació del sòl es pot fer des de la perspectica d'un sòl com a material i del sòl com a recurs.
Els enginyers, típicament enginyers geotècnics, classifiquen els sòls d'acord amb les seves propietats enginyeres relacionades amb l'ús com asuport dels fonaments o de material de construcció..
 
El sistema més comú de classificació de sòlasòls a Amèrica del Nord és l'[[Unified Soil Classification System]] (USCS). The USCS téi tres grups de classificació principals: (1) Sòls granulats gruixuts "coarse-grained soils" (per exemple, sorres i graves); (2) Sòls granulats fins "fine-grained soils" (per exemple llims i argiles); i (3) Sòls molt orgànics "highly organic soils" (referit a la "[[torba]]"). El USCS ho subdivideix en tres classes principals de sòls.
 
# Sòls granulats gruixuts "coarse-grained soils" (per exemple, sorres i graves);
# Sòls granulats fins "fine-grained soils" (per exemple llims i argiles);
# Sòls molt orgànics "highly organic soils" (referit a la "[[torba]]") USCS ho subdivideix en tres classes principals de sòls.
 
Altres classificacions d'enginyers als Estats Units inclouen l'[[AASHTO Soil Classification System]] i el ''Modified Burmister''
 
Una completa descripció del sòl inclourà també altres de les seves propietats com elsel color, el contingut de la humitat, la resistència ''in situ'' i altres detalls.
 
== Història ==
 
* Es poden distingir tres etapes diferents per il·lustrar el desenvolupament dels sistemes de classificació del sòl. Els primers sistemes de classificació del sòl (RÚSSIA i USDA 1938) es van centrar en el medi ambient i els factors de formació del sòl per classificar els sòls en sòls zonals (en els quals la pedogènesi estava determinada principalment pel clima i la vegetació) i azonals i intrazonals (en què la pedogènesi estava determinada principalment per material parental i temps de desenvolupament). La diferència entre sòls azonals i intrazonals es va fer en funció del desenvolupament del perfil del sòl. Un desenvolupament posterior es va centrar en els processos que tenen lloc en el propi sòl (com feral·litització, salinització, lixiviació i acumulació, etc.). Aquests processos es van caracteritzar aproximadament per les propietats del sòl. Un bon exemple d'aquest últim enfocament és el sistema de classificació francès (CPCS, 1967). La classificació moderna del sòl va començar amb la publicació de la 7a aproximació de la taxonomia del sòl de l'USDA, on es van utilitzar propietats del sòl definides i quantificades amb precisió com a tals, o en combinació, per definir "horitzons de diagnòstic del sòl".<ref>{{Ref-web|url=https://www.fao.org/soils-portal/data-hub/soil-classification/en/|títol=Soil classification, Fao Soils Portal|consulta=01-02-2022|llengua=anglès|editor=FAO, Food and Agriculture organization of the United Nations|data=2022}}</ref>
* La classificació de sòls es refereix a l'agrupació de sòls amb una gamma similar de propietats (químiques, físiques i biològiques) en unitats que es poden georeferenciar i cartografiar. Els sòls són un recurs natural molt complex, molt més que l'aire i l'aigua. Els sòls contenen tots els elements químics naturals i combinen simultàniament estats sòlid, líquid i gasós. A més, el nombre de característiques físiques, químiques i biològiques i les seves combinacions són gairebé infinites. No és estrany, doncs, que s'hagin proposat molts enfocaments diferents per arribar a una agrupació raonable de sòls diferents. També es van desenvolupar sistemes de classificació de sòls amb diferents finalitats:
 
=== Taxonomia dels sòls ===
Soil taxonomy: per a la interpretació dels estudis de sòls
 
Aquest sistema de classificació de sòls "nacional" original dels EUA - Keys to Soil Taxonomy, Twelfth Edition (2014) - ha trobat una àmplia acceptació internacional, especialment als països d'Amèrica Llatina i Àsia. Els principis desenvolupats per Soil Taxonomy van ser adoptats per WRB i la FAO Legend per establir estàndards internacionals. Aquest sistema es va publicar per primera vegada l'any 1975 i des de llavors ha sofert diverses revisions. És una classificació jeràrquica que intenta agrupar sòls similars en categories cada cop més generals. Va ser dissenyat per donar suport a l'enquesta de sòls als EUA, específicament la correlació de sèries de sòls i el subministrament de noms d'unitats cartogràfiques a diversos nivells de detall cartogràfic. Intenta classificar tots els sòls del món, però l'objectiu principal sempre ha estat agrupar els sòls dels EUA.
 
=== Llegenda FAO/UNESCO del Mapa de Sòls del Món ===
El catàleg o llegenda de la [[Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació|FAO]] per representar la distribució global i la geografia dels sòls
 
Per tal d'elaborar un mapa de sòls del món tal com va demanar la IUSS l'any 1968, la FAO va desenvolupar una llegenda supranacional que s'ha utilitzat com a sistema internacional de classificació de sòls. Molts dels noms que s'ofereixen en aquesta classificació són coneguts a molts països i tenen un significat similar. La llegenda FAO/UNESCO és un sistema de classificació molt senzill amb unitats molt àmplies, però va ser el primer sistema realment internacional, i la majoria dels sòls es podien acomodar a partir de les seves descripcions de camp. El mapa de sòls de la FAO estava pensat per cartografiar sòls a escala continental però no a escala local. L'any 1988 es va publicar una revisió important del sistema. Aquest sistema va ser finalment substituït per la Base de referència mundial per als recursos del sòl el 1998. Molts informes i mapes de sòls heretats van utilitzar aquest sistema.
 
=== World Reference Base, WRB ===
Per facilitar les correlacions entre diferents sistemes de classificació de sòls
 
És l'estàndard internacional per al sistema de classificació de sòls aprovat per la Unió Internacional de Ciències del Sòl. Va ser desenvolupat per una col·laboració internacional coordinada pel Grup de Treball IUSS. Va substituir la llegenda FAO/UNESCO per al mapa de sòls del món com a estàndard internacional. El WRB manlleva en gran mesura els conceptes moderns de classificació del sòl, com ara la taxonomia del sòl, la llegenda del mapa mundial de sòls de la FAO 1988, el Référentiel Pédologique i els conceptes russos. En la mesura del possible, els criteris de diagnòstic coincideixen amb els dels sistemes existents, de manera que la correlació amb els sistemes nacionals i internacionals anteriors sigui el més senzilla possible.
 
== Ciència del sòl ==
1.774

modificacions