Hipòcrates: diferència entre les revisions

142 bytes afegits ,  fa 4 mesos
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6)
* és recomanable menjar aliments equilibrats, és a dir, aliments que corresponguin al temperament de l'individu
 
A la dietètica hipocràtica, els aliments es classificaven en funció de la seva correspondència amb un o altre dels [[quatre elements]]: l'aigua, la terra, l'aire i el foc, que corresponen a quatre temperaments definits per la [[humorisme|teoria humorista]]: limfàtic, melancòlic, sanguini i colèric.<ref>{{ref-web|url=http://www.compare-diet.com/cuisine-dietetique_hippocratique|consulta= 17 novembre 2009|títol=Diététique hippocratique|llengua=francès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120920152448/http://www.compare-diet.com/cuisine-dietetique_hippocratique|arxiudata=20 de setembre 2012}}</ref> Cada aliment era classificat segons les seves qualitats, que s'esglaonen en quatre graus sobre dos eixos principals calent-fred i sec-humit (o, secundàriament, en eixos dolç-amarg i cru-cuit). Aquestes qualitats influeixen en la manera com l'aliment es transforma dins el cos i la qualitat i la consistència dels [[humorisme|humors]] produïts per l'[[organisme]]. La calor de la [[digestió]] transforma els aliments en [[limfa]], que, al seu torn, es transforma en humors o actua sobre la qualitat i l'equilibri dels humors presents. Per conservar la bona salut al llarg del temps, cal tenir una dieta equilibrada. Per això, els metges que es basaven en la tradició hipocràtica recomanaven als seus pacients consumir aliments que es corresponguessin amb el seu [[temperament]], per corregir el desequilibri dels humors predominants a cada temperament.{{efn|name="Dieta"}} Així doncs, el [[vi negre]] (calent i sec) i la [[carn]] (calenta i seca) són recomanats a la gent gran, els flemàtics i els melancòlics, de naturalesa freda. En canvi, el [[peix]] fresc (fred i humit) i les fruites o llegums (fredes i humides) convenen més aviat als colèrics i optimistes, així com als joves, de temperament calent.
 
L'alimentació també ha de variar segons el clima i les estacions, que influeixen en els humors. A l'hivern, un període en què domina el flemàtic fred i humit, és preferible consumir carns amb salsa, cuinades amb espècies calentes; a la primavera, quan domina el sanguini calent i humit, s'aconsella passar a poc a poc dels bullits als rostits i començar a menjar més [[llegums]] verds; a l'estiu, quan domina el colèric calent i sec, és el moment de menjar carns i peixos a la planxa, més lleugers, i preferir aliments freds i humits com el [[meló]], la [[pruna]] o la [[cirera]]; a la tardor, un període en què domina el melancòlic sec i fred, cal menjar aliments apetitosos i lleugerament àcids per foragitar la malenconia, i reduir el consum de [[vi]] i fruites.{{efn|name="Dieta"|Per més detalls, vegeu {{ref-llibre| autor = Salas-Salvadó J., García-Lorda, P. i Sánchez Ripollés, J. M. | títol = La alimentación y la nutrición a través de la historia | editorial = Glosa | any = 2005 | isbn = 9788474292572 | llengua = castellà}}}}
291.538

modificacions