Hipòcrates: diferència entre les revisions

A la dietètica hipocràtica, els aliments es classificaven en funció de la seva correspondència amb un o altre dels [[quatre elements]]: l'aigua, la terra, l'aire i el foc, que corresponen a quatre temperaments definits per la [[humorisme|teoria humorista]]: limfàtic, melancòlic, sanguini i colèric.<ref>{{ref-web|url=http://www.compare-diet.com/cuisine-dietetique_hippocratique|consulta= 17 novembre 2009|títol=Diététique hippocratique|llengua=francès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120920152448/http://www.compare-diet.com/cuisine-dietetique_hippocratique|arxiudata=20 de setembre 2012}}</ref> Cada aliment era classificat segons les seves qualitats, que s'esglaonen en quatre graus sobre dos eixos principals calent-fred i sec-humit (o, secundàriament, en eixos dolç-amarg i cru-cuit). Aquestes qualitats influeixen en la manera com l'aliment es transforma dins el cos i la qualitat i la consistència dels [[humorisme|humors]] produïts per l'[[organisme]]. La calor de la [[digestió]] transforma els aliments en [[limfa]], que, al seu torn, es transforma en humors o actua sobre la qualitat i l'equilibri dels humors presents. Per conservar la bona salut al llarg del temps, cal tenir una dieta equilibrada. Per això, els metges que es basaven en la tradició hipocràtica recomanaven als seus pacients consumir aliments que es corresponguessin amb el seu [[temperament]], per corregir el desequilibri dels humors predominants a cada temperament.{{efn|name="Dieta"}} Així doncs, el [[vi negre]] (calent i sec) i la [[carn]] (calenta i seca) són recomanats a la gent gran, els flemàtics i els melancòlics, de naturalesa freda. En canvi, el [[peix]] fresc (fred i humit) i les fruites o llegums (fredes i humides) convenen més aviat als colèrics i optimistes, així com als joves, de temperament calent.