Rol de gènere: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Reestructuro la informació de la introducció.
Línia 1:
[[Fitxer:Dan Blocker and his children circa 1960s.JPG|miniatura|Nenes jugant amb nines i nens amb vehicles.]]
Els '''rols de gènere''' són [[Norma social|normes socials]] que dicten com han de [[Comportament|comportar]]-se les persones segons el seu [[Gènere (sociologia)|gènere]] i creen una sèrie d'expectatives sobre la seva manera de pensar i actuar en una [[societat]] determinada.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/ca/estereotips-i-rols-de-genere/introduccio/item/45-estereotips-i-rols-de-genere|títol=Estereotips i rols de gènere|consulta=3-02-2022|llengua=Català|editor=Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones}}</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Lehmiller|nom=Justin J.|títol=The Psychology of Human Sexuality|edició=Segona|llengua=Anglès|data=2018|editorial=Wiley Blackwell|isbn=9781119164708|capítol=Gender and Gender Identity}}</ref>
 
Per exemple, al món [[Occident|occidental]], un dels [[rol]]s assignats tradicionalment als [[homes]] és responsabilitzar-se de les activitats productives i les activitats de representació política, mentre que s'espera quede les [[dones]] s'espera que es facin responsables de les relacions afectives i cura de la llar i de les persones dependents.<ref name=":0" />
Aquests rols es justifiquen amb els estereotips de gènere, és a dir, creences i [[prejudicis]] que atribueixen característiques i qualitats a les persones segons el seu gènere. Els estereotips de gènere inclouen diverses dimensions, tant físiques com psíquiques.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
 
AquestsEls rols de gènere es justifiquen amb els estereotips de gènere, és a dir, creences i [[prejudicis]] que atribueixen característiques i qualitats a les persones segons el seu gènere. Els estereotips de gènere inclouen diverses dimensions, tant físiques com psíquiques.<ref name=":0" /><ref name=":1" />
Els rols i estereotips de gènere es construeixen i transmeten [[Cultura|culturalment]] en les [[Societat|societats]] al llarg del temps. Per tant, depenen de la societat, cultura, lloc i època. Actualment, són presents en els mitjans de comunicació, la publicitat, el llenguatge, l'assignació de responsabilitats i obligacions dins la família, les relacions afectives, entre d'altres.<ref name=":0" />
 
Els rols i estereotips de gènere es construeixen i transmeten [[Cultura|culturalment]] en les [[Societat|societats]] al llarg del temps. Peri, per tant, depenen de la societat, cultura, lloc i època. Actualment, sónSón presents en els mitjans de comunicació, la publicitat, el llenguatge, l'assignació de responsabilitats i obligacions dins la família, les relacions afectives, entre d'altres.<ref name=":0" />
Per exemple, al món [[Occident|occidental]], un dels [[rol]]s assignats tradicionalment als [[homes]] és responsabilitzar-se de les activitats productives i les activitats de representació política, mentre que s'espera que les [[dones]] que es facin responsables de les relacions afectives i cura de la llar i de les persones dependents.<ref name=":0" />
 
Als [[anys 70]] del [[segle XX]] es va començar a parlar del gènere d'una persona referit a la construcció dels diferents rols que la societat associa al [[sexe]], mascle o femella, home o dona, bàsicament substituint la paraula ''sexe'' per ''gènere'', cosa que assumia implícitament que [[dona]] equivalia a [[feminitat]] i [[home]] a [[masculinitat]]. A partir dels [[anys 90]], el [[postmodernisme]] va fer notar que aquesta manera d'entendre la [[sexualitat]] i la societat, [[Binarisme de gènere|dual amb els conceptes masculí-femení]], era gairebé sempre pròpia d'una societat [[androcèntrica]] i [[patriarcal]], que a més considerava inferior allò femení a la masculinitat. Altres models, en canvi, avui consideren que cap persona és únicament femenina ni masculina, que de tota manera aquests dos conceptes són "construccions [[teòriques]] de contingut incert" i posen en qüestió els diferents rols de gènere, atribuint-los únicament funcions limitants, condicionants i reduccionistes en la construcció de la pròpia [[identitat]] i de la [[llibertat]] personal.<ref name="frac">''Les Fractures de L'Estructura Social'', Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. {{ISBN|9788449025648}} {{ca}}</ref><ref>Xabier Iturbe, ''Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments'', Grao, [[2015]]. {{ISBN|9788499805894}} {{ca}}</ref><ref>[[Neus Carbonell i Camós]], ''Cultura i subjectivitat'', Editorial UOC, [[2014]]. {{ISBN|9788490643327}} {{ca}}</ref>