Revisió del 06:41, 16 gen 2022 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Gestió de l'entitat nbsp Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 18:46, 4 feb 2022 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 6: En aquests anys, segurament abans del [[405]], el monjo [[Mesrob Maixtots]], originari de [[Taron]], i evangelitzador de la [[Siunia]] va inventar l'[[alfabet armeni]] de 36 lletres. Aquest alfabet va ajudar a introduir el cristianisme, ja que amb ell es va fer una traducció de la ''[[Bíblia]]'' que es va estendre ràpidament. Poc temps després el mateix Mesrob va inventar un alfabet pels [[aghuans]] (Albans o Aluanqs) que va protegir i acceptar el bisbe de [[Siunia]] Ananià (deixeble i successor del mateix Mesrob) i també el rei Vasak, un alfabet que es va perdre segles després i no se’n va trobar cap exemple fins al [[1937]], en un famós Manuscrit d'[[Edjmiatsín]], trobat per Ilia V. Abuladze, i publicat a [[Tbilissi]] per M. Txanidze l'any 1938. Vram-Shapuh va morir l'any [[414]], deixant un fill, [[Artaxes IV d'Armènia]], de només 10 anys, que els nakharark no van acceptar i van demanar un nou rei al sobirà persa. [[Yezdegerd I]], nebot i successor de Bahram IV, va designar l'antic rei [[Khosrov IV d'Armènia\|Khosrov IV]] que havia estat deposat 22 anys abans per les seves intrigues.<ref>{{ref-llibre \|cognom=Hovannisian \|nom=Richard G. (ed.) \|títol=The Armenian people from ancient to modern times, vol. 1 \|pàgines=85, 92 \|lloc=Nova York \|editorial=St. Martin's Press \|any=2004 \|isbn=9780312101695}}</ref><ref>{{ref-llibre \|cognom=Kurkjian \|nom=Vahan M \|títol=A history of Armenia \|pàgines=108, 112 \|lloc=Nova York \|editorial=Armenian General Benevolent Union of America \|any=1959}}</ref> == Referències ==

Vram-Shapuh d'Armènia: diferència entre les revisions