Sigebert I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Plantilla:CaixaMerovingis
[[Imatge:Sigebert Ier.jpg|thumb|right|Sigebert I (Bibliothèque Nationale de France)]]
|Nom=Sigebert I
[[Imatge:Assassinat de Sigebert Ier.jpg|thumb|rigth|Assassinat de Sigebert I (segons [[Jean Fouquet]] (entre 1455 i 1460)).]]
|retrat=Sigebert Ier.jpg
[[Imatge:Sigebert |text Ier.jpg|thumb|right|retrat=Sigebert I (Bibliothèque Nationale de France)]].
|títol=Rei merovingi d'Austràsia
|abans=[[Clotari I]]
|després=[[Khildebert II]]
|regnat=[[561]]–[[575]]}}
 
'''Sigebert I''' ([[535]] - [[Vitry]], [[575]]), '''rei d'[[Austràsia]]''' ('''[[561]]'''-'''[[575]]''')
 
 
Fill de [[Clotari I]] i d'[[Ingunda]]. Esdevingué rei d'Austràsia el [[561]] a la mort del seu pare en dividir el regne de França en quatre parts. El [[566]] es casà amb [[Brunilda]], filla del rei visigot [[Atanagild]]. El [[567]], la mort del seu germà [[Caribert I]] li proporcionà el regnat de París.
'''Sigebert I''' ([[535]] - [[Vitry]], [[575]]), '''va ser rei merovingi d'[[Austràsia]]''' (''des de la mort del seu pare l'any [[561]]'''-''' fins el seu assassinat el [[575]]''').
 
Fill de [[Clotari I]] i d'[[Ingunda]]., Esdevinguéesdevingué rei d'Austràsia el [[561]] a la mort del seu pare en dividir el regne de França en quatre parts. El [[566]] es casà amb [[Brunilda]], filla del rei visigot [[Atanagild]]. El [[567]], la mort del seu germà [[Caribert I]] li proporcionà el regnat de París.
 
Els [[àvar]]s, una tribu nòmada relacionada amb els [[hun]]s, van fer incursions el 562 i el 568 que el van obligar a traslladar la seva capital de [[Reims]] a [[Metz]].
 
El 567 [[Galswinta]], germana de Brunilda i dona del seu germà [[Khilperic I de Nèustria]], fou assassinada. Sigebert decideix venjar la seva cunyada, fet que inicia la guerra entra Nèustria i Austràsia, continuada pels seus successors.
[[Imatge:Assassinat de Sigebert Ier.jpg|thumb|rigthleft|Assassinat de Sigebert I (segons [[Jean Fouquet]] (entre 1455 i 1460)).]]
Al 573 s´apoderà de [[Poitiers]] i de la [[TuraineTurena]], però el seu germà Khilperic aconseguí conquestes a l'[[Aquitània]] i per un temps aconseguí també Reims. El 575, després de què Khilperic trenqués una treva, Sigebert esva faaconseguir ambrecuperar el seu regne, però seràpoc després va ser assassinat a Vitry per ordre de Fredegunda (llavors esposa de Khilperic, possible assassina de Galswinta) poc després de proclamar-se rei.
 
El seu fill [[Khildebert II]], de cinc anys d'edat, ésva ser proclamat rei d'Austràsia a Metz, sota la regència de Brunilda i la protecció de [[Guntram]] de Borgonya.
Al 573 s´apoderà de [[Poitiers]] i de la [[Turaine]], però el seu germà Khilperic aconseguí conquestes a l'[[Aquitània]] i per un temps aconseguí també Reims. El 575, després de què Khilperic trenqués una treva, Sigebert es fa amb el seu regne, però serà assassinat a Vitry per ordre de Fredegunda (llavors esposa de Khilperic, possible assassina de Galswinta) poc després de proclamar-se rei.
 
El seu fill [[Khildebert II]], de cinc anys d'edat, és proclamat rei d'Austràsia a Metz.
 
{{Inicia taula}}