Miguel de Gurrea y Cerdan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m Format |
||
Línia 8:
Miguel de Gurrea va ser odiat per les faccions aristocràtiques que veien en ell un executor de la política reformista de la monarquia, i després pels agermanats, que el consideraven el gran defensor de la situació injusta existent. Per això moltes vegades l'anomenaren amb els malnom de ''Borrelló'', ''Fideu'' o ''Diablot''.
Expulsat de Mallorca, Gurrea es refugià a[[Eivissa (illa)| Eivissa]], a partir de maig de 1521, des d'on envià informes al rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles]] i preparà la lluita contra els agermanats. La seva presència impedí que la població eivissenca s'agermanàs amb Mallorca. L'octubre de 1522, el virrei, que s'havia refugiat a Eivissa desembarcà amb les tropes reials a [[Alcúdia]], des d'on inicià la reducció de les viles de la [[part forana]] en les [[Batalla de Muro|batalles de Muro]], [[Batalla de Son Fornari|Son Fornari]] i finalment a la [[batalla de Rafal Garcés (1522)|de Rafal Garcés]]<ref>{{ref-web |url=http://dbalears.cat/actualitat/balears/la-lluita-de-la-part-forana-l-oblit-de-la-historia.html |títol=La lluita de la Part Forana, l'oblit de la història |consulta=9/4/2015 |editor=DBalears |data=21/8/2011 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200713001447/https://www.dbalears.cat/actualitat/balears/la-lluita-de-la-part-forana-l-oblit-de-la-historia.html |arxiudata=2020-07-13
== Referències ==
|