Fernando Belaúnde Terry: diferència entre les revisions

Va fundar el partit ''[[Frente Democrático Nacional]]'' (1942) i el ''[[Partido de Acción Popular]]'' (1956). Elegit president el 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat. Hagué d'enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l'aparició de guerrilles i aixecaments camperols. Fou deposat pel [[cop d'Estat]] del general [[Juan Velasco Alvarado]] el 1968, quan va jurar com a Ministre de Guerra, i fou exiliat a l'[[Argentina]] fins el 1976.

Durant la [[Guerra de les Malvines]], fou el principal aliat d'[[Argentina]] contra el [[Regne Unit]]. Quan [[Augusto Pinochet]] recolzà la invasió, ''Belaúnde'' s'hi va oposar i cridà a la integritat Sud-americana. Establerta de nou la democràcia al [[Perú]], fou elegit president novament, però el seu mandat (1980-1985) es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla [[maoisme|maoista]] ''[[Sendero Luminoso]]''. Des de l'oposició a [[Alan García]], el 1988 fou un dels artífexs de la coalició de dreta ''Frente Democrático'', que, amb [[Mario Vargas Llosa]] de candidat a la presidència del país, concorregué a les eleccions del [[1990]], però que fou derrotat per [[Alberto Fujimori]].

El seu fill [[Rafael Belaúnde]] intentà presentar-se a la presidència del Perú el 2006, però retirà la candidatura. Fernando Belaúnde ha estat admirat per la seva integritat personal i per la seva entrega a la democràcia. Una enquesta de 13 de gener de 2006 el mostrà com a un dels Presidents més estimats pels peruans (70%).{{Citació necessària}}