Zafar: diferència entre les revisions

'''Zafar''' (a vegades '''Zufar''') és un petit poble del [[Iemen]] que antigament fou la capital del regne [[himiarita]]. El poble actual es troba sobre les ruïnes de l'antiga ciutat a uns 8 km al sud de [[Yarim]]. A les ruïnes hi ha diverses inscripcions [[himiarites]] i [[sabeus|sabees]]; les restes principals són el que queda del castell, i restes de murs. S'han trobat estàtues i elements decorats en dissenys geomètrics, figures mitològiques i zodiacals d'influència grega dels segles IV i V.

 

 

Una vintena d'inscripcions sabees esmenten la ciutat de Zafar. Una inscripció del rei Shairum Aswar (primer quart del {{segle|III}}) diu que la ciutat fou atacada pels [[axum]]ites. Una altra inscripció informa que els reis Yasirum Yhanim i el seu fill Shammar Yuharish van deixar el castell de Raydan a Zafar per anar al palau de Salhin a la ciutat de [[Marib]]; vers el 315 una inscripció diu que l'exèrcit himiarita va fer una expedició a l'[[Hadramaut]] i va tornar a Zafar carregat de botí. Vers el 342 l'emperador [[Constanci II]] va enviar un ambaixador de nom Teòfil al rei himiarita i com a resultat es van poder construir tres esglésies, una de les quals a la capital ''Tapharon''.<ref>[[Filostorgi]], ''Historia Eclesiastica'', III</ref> A les inscripcions de Zafar hi ha els primers testimonis de monoteisme entre els himiarites: el rei Malikkarib Yuhanim i dos fills recorden la construcció del palau Shawhatan i Kallanum a la capital "mercès al poder del nostre senyor, el senyor del cel". L'embelliment posterior s'esmenta en una inscripció en què el rei Shurahbil Yafur diu que va erigir a Zafar un palau magnífic anomenat Hargab. Una inscripció de Zafar datada el 504 mostre indicis d'influència axumita, quan diversos personatge de noms abissinis que es declaren enviats, diuen haver construït una casa a Zafar. A l'arribada al poder del rei Yusuf Asar Yathar, de religió jueva, va combatre als axumites i als seus aliats cristians a Aràbia del sud. Una inscripció diu que el 518 el rei himiarita va matar a 300 abissinis o axumites i va cremar l'església de la ciutat de Zafar massacrant a tots els que eren dins; aquestes matances (i d'altres) van provocar la intervenció militar axumita dirigida pel rei cristià Caleb Ella Asbeha que va conquerir el Iemen el [[525]]. A les actes de l'axumita Sant Arethas es fa una descripció de la ciutat reial de Zafar (esmentada com a ''Taphar''). La ''Vita'' de Gregenti, després suposat bisbe de Zafar, esmenta tres esglésies a la ciutat construïdes per Caleb Ella Asbeha. Posteriorment Zafar va perdre importància al no ser la capita, que va passar a [[Sana]] a la fortalesa de Ghumdan.