Narració d'històries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Format
Línia 22:
Les històries tendeixen a basar-se en experiències, però aprendre d'una experiència no és automàtic. Normalment una persona intenta primer explicar la història d'aquesta experiència abans d'advertir el seu autèntic valor. En aquest cas, no aprèn solament el que escolta, sinó que és el narrador el que també s'adona de les seves pròpies experiències i antecedents. Aquest procés de ''storytelling'' dona molta seguretat perquè el narrador efectivament transmet unes idees i, amb la pràctica, és capaç de demostrar el potencial d'un assoliment humà concret. La narració d'històries aprofita el coneixement existent i basteix ponts tant a nivell cultural com a motivador per trobar una solució.
 
Les històries són una eina efectiva en educació perquè els que les escolten se senten implicats i, per tant, les recorden.<ref>Rossiter, Marsha (2002). [http://www.calpro-online.org/eric/docs/dig241.pdf «Narrative and Stories in Adult Teaching and Learning»] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20130814085923/http://www.calpro-online.org/eric/docs/dig241.pdf |date=2013-08-14 }}. ''Educational Resources Information Center ERIC Digest'' (241).</ref> El ''storytelling'' pot veure's com la base fundacional de l'aprenentatge i l'ensenyament. Mentre que el que escolta se senti implicat, serà capaç d'imaginar noves perspectives, i es veurà inspirat per experiències transformadores basades en l'[[empatia]]. Això requereix que l'individu s'impliqui activament en la història alhora que observa, escolta i participa amb un nivell mínim d'orientació.
 
Escoltar a un narrador pot crear connexions personals duradores, facilitar la [[resolució de problemes]] innovadora i fomentar una comprensió compartida de debats futurs. Tant el narrador com el que escolta poden emprendre conjuntament la cerca de les millors pràctiques i trobar noves solucions. Atès que les històries tenen diferents capes de significat, el que escolta té normalment que prestar molta atenció per identificar el coneixement subjacent del relat.
Línia 28:
El ''[[storytelling]]'' s'utilitza com una eina per ensenyar als nens la importància del respecte a través de la pràctica d'escoltar. Serveix també per connectar als nens amb el seu entorn a través del tema de les històries i els aporta autonomia en poder utilitzar les frases i conceptes repetits en elles. Amb la narració d'històries se'ls inculca el respecte a qualsevol tipus de vida, el valor de la interconnexió i com augmentar la [[resiliència]].
 
Solament recentment s'han publicat estudis científics que demostren el potencial del storytelling en processos d'aprenentatge, especialment la seva capacitat per influir positivament en el desenvolupament de la teoria de la ment (l'enteniment dels estats mentals dels altres) en els nens<ref>[http://www.mobility-labs.com/es/2015/las-mentes-jovenes-aprenden-mejor-con-storytelling «Las Mentes Jóvenes Aprenden Mejor con Storytelling»] {{Webarchive|url= https://web.archive.org/web/20150910073615/http://www.mobility-labs.com/es/2015/las-mentes-jovenes-aprenden-mejor-con-storytelling |date=2015-09-10 }}. ''Mobility Labs''. 2015.</ref> i en els joves.<ref>Domingo-Coscollola, M., Hernández-Hernández, F., Sancho-Gil, J. M., & Canales-Bonilla, C. (2017). Jóvenes que aprenden en colaboración sobre su sentido de ser a partir de narrativas biográficas digitales. En G. Londoño Monroy y J. L. Rodríguez Illera (Comps.), ''[http://www.greav.net/descargas/Actas2016.pdf Relatos Digitales en Educación Formal y Social]'' (pp. 391-407). Barcelona: Observatori de l'Educació Digital Universitat de Barcelona.</ref>
 
== Narració d'històries en els negocisː Relat de marca ==