Nicolás Sánchez-Albornoz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Format
Línia 9:
'''Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín''' ([[Madrid]], 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador [[Claudio Sánchez-Albornoz]], que s'havia exiliat després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la [[FUE]]. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del [[Valle de los Caídos]] amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora [[Barbara Probst Solomon]] i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a [[Argentina]] durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.
 
Des de 1991 és membre corresponent de la [[Reial Acadèmia de la Història]] de Madrid.<ref>{{Ref-web |url=http://www.rah.es/laAcademia/academicos/paisesSin.htm |títol=RAH. Académicos Correspondientes |consulta=2017-10-20 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110906104959/http://www.rah.es/laAcademia/academicos/paisesSin.htm |arxiudata=2011-09-06 }}</ref> Va ser el primer director de l'[[Institut Cervantes]] (1991-1996). Actualment resideix a [[Madrid]].
 
== Referències ==