Pachuca de Soto: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
m Format |
||
Línia 12:
== Història ==
S'ha documentat que el 1050, els otomíes es van assentar a la regió i la van anomenar Njunthé, cronològicament, van dominar després els chichimecas el centre religiós va ser Xaltocan de parla otomí. Posteriorment d'1174-1182, els chichimecas de Xólotl van fundar el Senyoriu de Cuauhtitlan, supeditat a Texcoco, van llançar als otomíes a la Vall del Mezquital mitjançant guerres successives i consolidar el seu domini a la zona que van cridar Cuauhtlalpan, dins de la qual queda Pachuca. Cuauhtlalpan va ser dividida i va quedar sota el domini asteca el 1430 en concentrar la triple aliança entre Mèxic-Tenochtitlan, Texcoco i Tacuba.<ref>[http://mapserver.inegi.gob.mx/geografia/espanol/estados/hgo/hgo-it.cfm?c=1219&e=13&CFID=2477603&CFTOKEN=39796396#datoshis^ Dades històriques rellevants]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021
Cap a 1528, els conqueridors espanyols van envair la població i van matar el seu cap Ixcóatl. Entre els primers espanyols que van arribar a la regió van estar Francisco Téllez i Gonzalo Rodríguez, qui van construir les primeres cases de tipus feudal.
Línia 33:
El 1860 el general liberal Pedro Ampudia pren la ciutat sent una de les últimes accions militars de la Guerra de Reforma. L'última batalla d'aquest conflicte es va desenvolupar a Pachuca i Real del Monte, on els conservadors Félix Zuluaga i Leonardo Márquez van ser vençuts pel liberal Santiago Tàpia en 1861. [[Maximilià I de Mèxic|Maximiliano d'Habsburgo]] va visitar la regió del 26d'agost al 2 de setembre de 1865.33 L'any de 1869 [[Benito Pablo Juárez García|Benito Juárez]] crea l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]], designant com a capital de l'estat a la ciutat.
El 1909 es va formar el partit polític denominat "Club Antirreleccionista Benito Juárez de Pachuca", que va participar juntament amb el Partit Nacional Antirreeleccionista en la nominació de [[Francisco I. Madero]] com a candidat a la presidència de la República. Convidat pel partit, Francisco I. Madero va visitar la ciutat el 29 de maig de 1910. En l'etapa revolucionària, la ciutat és presa pels maderistas el 16 de maig de 1911. El 28 de juny de 1911, Madero va visitar novament la ciutat, en el seu honor es va servir un banquet al Teatre Bartolomé de Medina i va realitzar una gira de treball a l'estat d'Hidalgo.<ref>{{Ref-web |url=http://depuebloenpueblo.com.mx/ciudad/hidalgo_pachuca.html |títol=On anar a Pachuca |consulta=2012-02-11 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111203211705/http://depuebloenpueblo.com.mx/ciudad/hidalgo_pachuca.html |arxiudata=2011-12-03
Els últims fets violents de la revolució registrats succeeixen en els primers mesos de l'any de 1915, el primer amb l'entrada del General villista Roberto Martínez i Martínez, el 24 de gener després d'haver travat combat amb les forces del General Salazar a la rodalia de real de la Muntanya i el segon, l'arribada del General Martínez i Martínez, el dia 9 de febrer.
Línia 42:
El 1938, el govern de Javier Rojo Gómez, va repartir entre els pagesos els ejidos a les zones limítrofes de la ciutat. El 1939, es construeix el Mercat Benito Juárez. Durant 1940 a 1945, entra en plena decadència de la mineria, augmentada pels alts costos de l'extracció i per la baixa del seu preu al mercat, a causa de les despeses de Mèxic en la Segona Guerra Mundial; el 1947, a l'empresa propietària de la Companyia Real de la Muntanya i Pachuca, ven totes les seves propietats i béns a l'Estat Mexicà, qui realitza l'operació a través de Nacional Financera.
Pel que fa al desenvolupament urbà, es dona la construcció del Mercat Revolució el 1972, del Guzmán Mayer el 1974, l'ampliació del Mercat de la Colònia Morelos el 1975, de la remodelació del Benito Juárez el 1985. La construcció de la terminal d'autobusos el 1977 i de la Central de Proveïment el 1980. El 1980 es construeix la Plaça de les Amèriques, que va albergar a la primera botiga d'autoservei: una sucursal de Supermercats Gegant.<ref>{{Ref-web |url=http://www.e-local.gob.mx/work/templates/enciclo/hidalgo/hist.htm |títol=Enciclopèdia dels municipis de Mèxic. Història de l'estat d'Hidalgo |consulta=2012-02-11 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070527202658/http://www.e-local.gob.mx/work/templates/enciclo/hidalgo/hist.htm |arxiudata=2007-05-27
De 1981 a 1987 es va construir l'Autopista Mèxic-Pachuca, es va crear el canal de televisió local i l'estació de ràdio del Govern de l'Estat. Després es va construir el centre comercial Perisur amb la botiga Comercial Mexicana el 1991; subsecuentemente Plaça Bella amb els magatzems d'Aurrera el 1992. De 1993 a 1998 es va construir el Bulevard Luis Donaldo Colosio, es va iniciar l'autopista Actopan-Pachuca i el parell vial Real de la Muntanya-Pachuca. A partir de l'evolució demogràfica del 2000, a causa de la proximitat amb la Ciutat de Mèxic, l'àrea urbana va començar a envair altres municipis, ocupant zones agrícoles i ejidales, creant la Zona Metropolitana de Pachuca.
| |||