Aliàsing: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
m Bot: Reemplaçament automàtic de text (-sinusoïdal +sinusoidal) |
||
Línia 16:
Els senyals reals tenen una durada finita i el seu contingut de freqüència, segons la definició de la transformada de Fourier, no té límit superior. Una certa quantitat d'aliàsing sempre es produeix quan es fa un mostreig d'aquestes funcions o del senyal real. Això no obstant, si la pèrdua d'informació no és significativa, resulta més pràctic i econòmic reduir la freqüència de mostreig que no pas modificar amb condicionadors el senyal obtingut.
=== Mostreig d'un senyal
Quan s'obté mostres periòdiques d'un [[senyal
[[Fitxer:Aliasing-plot.png|center|Dues sinusoides diferents que produeixen les mateixes mostres]]
Línia 29:
=== Criteri de Nyquist ===
Està demostrat rigorosament que per a evitar l'aliàsing és necessari assegurar-se que en el senyal analògic que es vol mostrejar amb una freqüència s, no existeixen components
El Criteri de Nyquist indica que la freqüència de mostreig mínima que hem d'utilitzar ha de ser major que ''2·fmax'', on ''fmax'' és la freqüència màxima del [[senyal complex]]. Si utilitzem aquesta freqüència de mostreig, podrem reproduir posteriorment el senyal a partir de les mostres preses. A la pràctica, a causa de la limitació dels circuits la utilització d'una freqüència més alta que la que ens diu Nyquist permet obtenir una representació més exacte del senyal d'entrada.
|