Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 10:
Madrid: CSIC, 1956, p. 95.</ref>
 
&nbsp;Publi&nbsp;Sul·la i Autroni van rebre el suport dels&nbsp;''[[Partit Popular (antiga Roma)|populares]]'' en la seva candidatura, cosa que no va agradar als&nbsp;''[[Optimat|optimates]]''&nbsp;i van ser aquests qui van acusar-los de ''ambitus''&nbsp;i posteriorment destituir-los. La resposta dels&nbsp;''populares''&nbsp; va ser, segons diu&nbsp;[[Suetoni]], una conspiració de [[Juli Cèsar]], [[Marc Licini Cras Dives I|Marc&nbsp;Crassus]], Publi&nbsp;Sul·la&nbsp;i [[Luci Autroni Pet|Luci&nbsp;Autroni]] a principis de l'any&nbsp;65 aC. Aquests pretenien apoderar-se del senat i assassinar els nous [[Cònsol romà|cònsols]] [[Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)|Luci Cota]] i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci Torquat]], entre d'altres. Així, Juli Cèsar seria proclamat ''[[Mestre de cavalleria|magisteri&nbsp;equitum]]'' i Crassus&nbsp;seria&nbsp;''[[Dictador romà|dictator]]'', de tal manera que els seria fàcil restituir el consolat a&nbsp;Sul·la&nbsp;i a&nbsp;Autroni. Aquesta conspiració&nbsp;es va conèixer com la “primera conjuració de Catilina”. Tot i això, no queda molt clar el grau de participació de Sul·la: segurament el&nbsp;seu&nbsp;paper hauria estat secundari i servint a Cèsar i Crassus. Pel que fa a la conjuració de l'any&nbsp;63 aC, Sul·la hi podria haver participat, però també s'ha de dir que les dades entorn del fet no estan ben esclarides. Tot i així, Sul·la&nbsp; va haver de sotmetre's a un procés judicial l'any&nbsp;62 aC&nbsp;i demostrar que no havia participat. A aquest procés concerneix el discurs ''Pro Sulla''.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=11}}
 
==&nbsp;Acusació ==
L'acusació va ser doble: la participació en la conjuració del&nbsp;66 aC&nbsp;i en la del&nbsp;63 aC.
L'acusació fou presentada per Luci Torquat, enemic de Sul·la, i es va servir com a base de la [[Plautia de vi publica|''lex&nbsp;Plautia de vi'']], llei que castigava els pertorbadors de l'ordre públic.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=13}} Segons sembla, Torquat va emprendre aquest procés per motius, a més de polítics, personals. De la defensa de Sul·la&nbsp; va encarregar-se Ciceró i [[Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)|Hortensi]]. No coneixem el discurs que va pronunciar Torquat sobre els càrrecs de totes dues conjuracions, ni la defensa que va fer Hortensi sobre la conjuració del&nbsp;66 aC.<ref>Cicerón.&nbsp;''Discursos X''.
Madrid: CSIC, 1956, p. 101.</ref> Tot i així podem deduir certs termes de l'acusació de Torquat a través del discurs de Ciceró. A part de culpar Sul·la, també va utilitzar el seu discurs per atacar Ciceró: li recrimina els seus orígens i el fet de ser estranger i li retreu haver traït la seva amistat en acceptar la defensa de Sul·la en un procés on ell era la part actora.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=14}}<ref>Cicerón.&nbsp;''Discursos X''.
Madrid: CSIC, 1956, p. 102.</ref> Aquests retrets segurament varen irritar bastant a Ciceró i és per això que el discurs ''Pro Sulla'' és en bona part una defensa d'ell mateix.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=15}}