Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp |
m Gestió de l'entitat nbsp |
||
Línia 10:
Madrid: CSIC, 1956, p. 95.</ref>
Publi Sul·la i Autroni van rebre el suport dels ''[[Partit Popular (antiga Roma)|populares]]'' en la seva candidatura, cosa que no va agradar als ''[[Optimat|optimates]]'' i van ser aquests qui van acusar-los de ''ambitus'' i posteriorment destituir-los. La resposta dels ''populares''
== Acusació ==
L'acusació va ser doble: la participació en la conjuració del 66 aC i en la del 63 aC.
L'acusació fou presentada per Luci Torquat, enemic de Sul·la, i es va servir com a base de la [[Plautia de vi publica|''lex Plautia de vi'']], llei que castigava els pertorbadors de l'ordre públic.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=13}} Segons sembla, Torquat va emprendre aquest procés per motius, a més de polítics, personals. De la defensa de Sul·la
Madrid: CSIC, 1956, p. 101.</ref> Tot i així podem deduir certs termes de l'acusació de Torquat a través del discurs de Ciceró. A part de culpar Sul·la, també va utilitzar el seu discurs per atacar Ciceró: li recrimina els seus orígens i el fet de ser estranger i li retreu haver traït la seva amistat en acceptar la defensa de Sul·la en un procés on ell era la part actora.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=14}}<ref>Cicerón. ''Discursos X''.
Madrid: CSIC, 1956, p. 102.</ref> Aquests retrets segurament varen irritar bastant a Ciceró i és per això que el discurs ''Pro Sulla'' és en bona part una defensa d'ell mateix.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=15}}
|