Abadessa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
Línia 4:
El d''''abadessa''' era un càrrec vitalici, tot i que no hi havia impediment perquè es renunciés al càrrec voluntàriament, per inhabilitació o malaltia. A partir de 1583 en què el Papa [[Gregori XIII]] dicta la [[butlla]] ''Exposcit debitum'', l'elecció abacial s'ha de fer cada tres anys.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Julio Gimenez|nom=Teresa|títol=Catalanes del IX al {{Romanes|XIX}}|data=2010|editorial=Eumo|lloc=Vic|pàgines=20,21|isbn=9788497663830}}</ref>
 
Les primeres abadesses van ser totes de famílies nobles, ja que molts dels monestirs vanva néixer com a iniciatives reials o comtals, això es deu al fet que els reis, i posteriorment també la noblesa, destinaven les seves filles i familiars més properes a les abadies amb l'esperança d'acostar-se al més enllà. Una excepció a aquest fet és el [[Monestir de Vallbona de les Monges|monestir de Vallbona]] que s'origina per la reunió d'un grup d'[[eremites]], tot i que, en morir el seu fundador, se'n va fer càrrec l'[[aristocràcia]].<ref name=:0/>
 
El paper de les abadesses al llarg de la història ha anat variant. Originalment eren propietàries i desenvolupaven la mateixa tasca que els [[Feudalisme a Catalunya|comtes feudals]] però, a mesura que passa el temps, van perdent el poder i la protecció reial, quedant relegada la seva actuació a l'administració i govern del monestir. Diversos esdeveniments van conduir a aquesta situació com, les diferents i nombroses butlles papals que retallaven l'actuació de la comunitat religiosa femenina, els acords entre els [[Reis Catòlics]] i el Concili de Trento per controlar i enclaustrar les monges, els esdeveniments polítics del {{segle|XVIII}} i XIX, etc.<ref name=:0/>