Trinquet de Pelayo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
El '''Trinquet de Pelayo''' de [[València]] és, conegut com ''La catedral de l'[[escala i corda]]'', i és un dels [[trinquet (esport)|trinquets]] amb més renom i un desl recintes esportius més destacats del [[País Valencià]], no debades s'hi solen disputar les finals de competicions importants com el [[Circuit Bancaixa]]. Té capacitat per a 900 espectadors.
 
== Història ==
[[Fitxer:Pelayo1920.jpg|miniatura|esquerra|Jugadors habituals, 1925]]
ElS'inaugurà el [[20 d'agost]] de [[1868]] s'inaugurà al carrer de Pelai,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Chilet|nom=Vicent|enllaçautor=Vicent Chilet Torrent|article=Els últims de Pelayo|publicació=[[Revista Lletraferit|Lletraferit]]|exemplar=num. 6|data=novembre de 2015|editorial=Llibres de la Drassana|pàgines=12-13|issn=1136-8179}}</ref> al costat de l'[[Estació del Nord (València)|Estació del Nord]], unabans noufins trinquet,i quetot rebriade el noml'existència del carrer[[Carrer (encarade noPelai traçat aleshores(València), el Trinquet|carrer de PelayoPelai]].{{sfn|Agulló|2019|p=20}}
[[Fitxer:Arturo Tuzón.jpg|miniatura|Tuzón en el bar, 2008]]
DelEl seu fundador, va ser el senyor Benet, nodel se'nqual no sapes gaire cosamolta mésinformació, només que construí el trinquet al costat d'un "Tir a la gallina" (una diversió de moda).{{sfn|Agulló|2019|p=18-19}} La llista d'intendents no és completa: A començaments del {{segle|XX}} va ser un tal «Rata», els anys 20 fou Quico ''el Tramusser'' d'[[Alboraia]]; més tard varen ser Alfredo Mataix i l'expilotari [[Terenci Miñana|Xiquet de Simat]]. Durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] el Trinquet de Pelai fou confiscat per un sindicat que n'encarregà la gestió a un grup de pilotaris encapçalats pel ''Faixero de Gandia'' ([[José Peiró Sanchis]]), qui es mantingué d'intendent amb el nou règim franquista. El [[1947]] pasa a mans de Manuel Segarra Tur i Idelfonso Martinez, de la [[la Vall d'Uixó]], que no tenien res a vore amb l'empresa Segarra de la mateixa localitat, que restauraren el local, però les majors modificacions (com el cobriment del trinquet) varen ser obra de l'empresa Tuzón, també de la Vall, propietària de 1976 fins 2015.
 
El 7 d'octubre de [[2017]], el trinquet reobrí després de tancar tot l'estiu per obres: fon la segona remodelació duta a terme per l'actual propietari, [[José Luis López Sánchez]], en la qual a més de renovar la canxa amb lloses de Novelda i el [[terratzo]] de l'escala, el bar canvià de gestió reconvertit en un [[gastrobar]] de cuina oberta conduït per [[Pablo Margós]], un reacondicionament a càrrec de l'arquitecte [[Carles Palmí]] i un grup escultòric de [[Manolo Garcia]].<ref>{{ref-notícia|títol=Així és el nou trinquet de Pelayo|publicació=''Superdeporte''|url=http://www.superdeporte.es/pilota-valenciana/2017/10/05/trinquet-pelayo-nuevo-instalaciones/349797.html|consulta=24 octubre 2017|data=6 octubre 2017|autor=J. Cano}}</ref>
Línia 32:
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|edició=1ª edición, 2019|títol=Pelayo, 1868-2018 : la emoción de jugar a pilota|url=https://www.worldcat.org/oclc/1229151564|data=2019|lloc=[València]|isbn=978-84-7795-824-6|nom=Recaredo|cognom=Agulló Albuixech}}
 
{{Commonscat}}