Xifratge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Correccions lingüístiques |
||
Línia 15:
Els mètodes més coneguts són el [[DES]], el [[Triple DES]] i l'[[Advanced Encryption Standard|AES]] per a la [[criptografia simètrica]], i l'[[RSA]] per a la [[criptografia asimètrica]], anomenada també criptografia de clau pública.
La utilització d'un sistema simètric o asimètric depèn de les tasques a complir. La criptografia asimètrica presenta dos avantatges principals: suprimeix el problema de transmissió segura de la clau, i permet la signatura electrònica. No reemplaça, tanmateix, els sistemes simètrics, ja que els temps de càlcul són clarament més curts en els sistemes simètrics que en els asimètrics.
== Diferència entre xifratge i codificació ==
Línia 22:
El "codi" en el sentit criptogràfic del terme treballa al nivell de la semàntica (les paraules o les frases). Per exemple, un codi podrà substituir la paraula "avió" per un nombre. El xifratge treballa sobre components més elementals del missatge, les lletres o els bits, sense interessar-se pel significat. Un codi necessita una taula de conversió, anomenada també "diccionari" (''codebook'' en anglès). Per això, "codificar" i "xifrar" sovint es fan servir com a sinònims malgrat aquesta diferència.
També es pot considerar que el xifratge ha de resistir un [[adversari (criptografia)|adversari]] «intel·ligent» que pot atacar de diverses maneres mentre que la codificació està destinada a una transmissió sobre un canal que potencialment pot patir [[soroll]]. Aquest soroll és un fenomen [[Variable aleatòria|aleatori]] que no té «intel·ligència» intrínseca, però tanmateix, pot ser descrit [[matemàtiques|matemàticament]].
== Terminologia ==
Línia 44:
En algunes ocasions, abans de xifrar es realitza un preprocès d'adaptació del text net. En aquest procés es poden seguir diverses passes que permetin el xifratge o facin que el xifratge resultant sigui més resistent davant d'atacs per criptoanàlisis. Tots aquests canvis s'hauran de tenir en compte quan es realitzi el desxifrat per poder obtenir el text net original. Per exemple, són freqüents les següents operacions:
* '''Conversió d'alfabet'''. Alguns xifradors utilitzen un alfabet del text en clar que no es correspon amb el del missatge que es vol xifrar. Per tant, és necessari adaptar el missatge a aquell alfabet. Per exemple, alguns xifradors utilitzen com alfabet del text pla l'alfabet llatí. Si es desitja xifrar un text en espanyol, és necessari realitzar un procés com a resultat del qual no apareguin els caràcters H, J, K, U, W i Y (per exemple, podrien substituir-se la U i la W per la V, la K amb la Q, la Ñ per la N, la Y per la I, la J per la G, i eliminar l'H). Un altre exemple clàssic és el cas de xifradors que no permeten xifrar minúscules, donat el cas serà necessari convertir-ho tot en majúscules.
* '''Preprocès per dificultar el
** Inclusió de fragments que són per despistar i que no tenen cap significat. Habitualment aquests fragments són caràcters, i s'anomenen ''caràcters nuls''.
** Eliminació de situacions del text net que poden ser aprofitades per atacs de criptoanàlisis. Per exemple:
| |||