Narcís Fages de Romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Narcís Fages de Romà]], ([[Figueres]], [[1813]] - Figueres, [[1884]]), jurisconsult i agrònom. Va fundar la Societat d'Agricultura de l'Empordà (1845), i va participar activament en les activitats de l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]]. El 1849 fou nomenat Comissari reial d'agricultura de la província de Girona. Fundà les revistes agrícoles "El Bien del País" (1845-49) i "La Granja" (1850-55) i va ser soci corresponsal de la [[Real Sociedad Económica de Amigos del País]] de València, una de les entitats més dinamitzadores de la vida cultural i econòmica del [[País Valencià]] del XIX.
Narcís Fages de Romà (1813-1884), va tenir un paper destacat en la lluita contra la plaga de la [[fil·loxera]], que havia atacat les vinyes de França, i que tot seguit també es va observar a la comarca el 1878, en una vinyes de Rabós i Sant Quirze de Colera. La plaga havia saltat els Pirineus i estava xuclant la saba de les arrels dels ceps, que es morien. D'una vinya a l'altra, aviat foren tots els pobles de la comarca que anaren sofrint aquells estralls.
Inicialment per combatre la malaltia es va emprar diversos procediments, com el sulfur de carboni, la neolina i l'anhídrid carbònic, la calç viva amb sal marina, el sulfat de coure i de carbó i l'acetat de ferro, però no hi havia res a fer. Les vinyes van seguir morint-se.
Aleshores el govern de Madrid va dictar unes mesures per evitar l'expansió de la plaga en altres indrets del país. Va establir una zona d'incomunicació de trenta quilòmetres d'amplada al llarg de la frontera i a la comarca de l'Alt Empordà, dintre de la qual s'havien d'arrancar els ceps de totes les vinyes afectades, mitjançant una indemnització de vuit duros per vessana. Al cap de dos anys de lluites i proves es va arribar a la convicció que no quedava més remei que la mort i el foc de totes les soques de les vinyes, ja que els eixams de la fil·loxera sorgien per tot arreu. A la comarca hi hagueren moltes famílies que van caure en la indigència més absoluta ja que es dedicaven especialment a l'explotació de les vinyes com a mitjà de vida. La gent va emigrar a treballar a altres llocs. A Figueres, en aquell moment, hi havien censats 95 productors de vi.
Aleshores Narcís Fages de Roma va ser nomenat president de la subcomissió de vigilància i defensa contra la fil·loxera. Després de diversos estudis superiors amb tècnics especials es va promoure la substitució dels ceps autòctons amb espelts americans que eren totalment resistents a la plaga. Tot va anar canviant i la comarca va tornar a gaudir de les vinyes i d'una considerable producció de vi.
Els biògrafs de Narcís Fages de Romà ressalten el seu prestigi reconegut arreu com a advocat de tendència liberal i republicana, el qual justifica en bona part la seva defensa en el procés que se seguí contra [[Abdó Terradas]], el polític republicà i federal que fou escollit alcalde de Figueres l'any 1842, però les autoritats no n'acceptaren l'elecció, que hagué d'ésser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regència de [[Baldomero Espartero]], el duc de la Victòria, fou empresonat al castell de Figueres, on romangué fins que pogué exiliar-se a Perpinyà.
| |||