The Goon Show: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6 |
||
Línia 41:
''El Goon Show'' ha estat descrit com "avantguardista", "surrealista", "abstracte" i "quatre dimensions".<ref name="Zinsser">{{Citation|date=20 June 1960|last1=Zinsser, William K|title=Peter Sellers: An unpredictable, irrepressible, irreverent mimic|journal=[[Life (magazine)|Life]]|url=https://books.google.cat/books?id=5k4EAAAAMBAJ&q=%22spike+milligan%22&pg=PA66|accessdate=23 August 2010}}</ref> L’espectacle jugava amb el propi mitjà. Es van escriure escenes senceres en què els personatges marxaven, tancaven la porta darrere d’ells i, així i tot, continuaven dins de l’habitació. A més d'això, els personatges anunciarien la seva sortida, tancaven una porta, però era un altre personatge qui havia abandonat l'habitació. Aquest personatge donaria un cop a la porta per tornar-lo a deixar entrar, la porta s’obriria i es tancaria i, de nou, es tancaria el personatge equivocat.
L’espectacle va obrir el camí a l’humor surrealista i alternatiu, tal com reconeixen comediants com [[Eddie Izzard]].<ref name="TheEssentialSpikeMilligan">{{Ref-llibre|cognom=Games|nom=Alexander|títol=The Essential Spike Milligan|any=2003|editorial=Fourth Estate|lloc=Londres|isbn=0-00-717103-X}}</ref> <sup>: vii</sup> La surrealitat era part de l'atracció per a Sellers,<ref name="Life&DeathofSellers">{{Ref-llibre|cognom=Lewis|nom=Roger|títol=The Life and Death of Peter Sellers.|any=1995|editorial=Arrow Books|lloc=Londres|isbn=0-09-974700-6}} (e)pp.205-206</ref> i això va agreujar la seva inestabilitat mental, sobretot durant la tercera sèrie.<ref>{{Ref-notícia|url=http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4156/is_/ai_n9623932|autor=Andrew Billen|diari=Sunday Herald|data=2 January 2000|access-date=12 December 2008}}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2022 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> S’ha dit que moltes de les seqüències eren visionàries en la forma en què desafiaven les convencions tradicionals de la comèdia.<ref>{{Ref-llibre|editor=Farnes, Norma|títol=The Goons: The Story|data=6 November 1997|editorial=Virgin Publishing|lloc=Londres|isbn=1-85227-679-7|pàgines=161, 168|capítol=Eric Sykes' Story}}</ref> A l'autobiografia [[Monty Python|dels Pythons]] [[Terry Jones|, Terry Jones]] afirma: "Els Goons, per descomptat, eren els meus favorits. Va ser la surrealitat de les imatges i la velocitat de la comèdia que em va encantar: la manera de trencar les convencions de la ràdio i de jugar amb la naturalesa mateixa del mitjà. " <ref name="PythonsbythePythons"/>{{Rp|73}} Ho reiteren [[Michael Palin]] i [[John Cleese]]. Cleese recorda haver escoltat ''The Goon Show'' quan era adolescent a mitjan anys cinquanta "i va quedar absolutament sorprès pel seu humor surrealista. Va arribar en una etapa clau del meu propi desenvolupament i mai em vaig perdre un programa".<ref name="MilliganHisPartInOurLives"/>{{Rp|150}}
=== Música i efectes sonors ===
| |||