Misratah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
m Plantilles |
||
Línia 4:
No hi ha acord sobre si hi va haver al lloc un establiment fenici, romà o àrab ni en quin fou el seu nom (''Thubactis, Thubaqt, Tubartis'' o ''Tobasitis''). Les recents excavacions mostren que hi va haver algun tipus d'establiment almenys des del període romà, i encara que probablement va desaparèixer per un temps (segle V a VII) hauria estat recuperat pels àrabs que hi van establir un centre de caravanes. Després la població va desaparèixer altre cop. Seria la ciutat que [[Estrabó]] anomena com ''Cephale Tobactus'' i esmenta també [[Claudi Ptolemeu]] com ''Treron Akron''.
El [[1289]] ja existia la població de Misrata que portava el nom de la tribu que, segons [[al-Abdari|al-Abdarí]], era només un oasi pobre i poc habitat. Però [[Abu-l-Fidà]] (+ [[1331]]) descriu la població (Qusur Misrata) com a rica i plantada d'oliveres i palmeres amb habitants que disposaven de cavalls d'[[Alexandria]] i on els pelegrins que hi passaven trobaven un poble cortès. En temps d'Ibn Khaldun (final del {{segle
El [[1911]] els italians van exigir a l'[[Imperi Otomà]] la cessió de [[Tripolitana]] que finalment es va fer efectiva el [[1912]]. [[Al-Baruni]] va organitzar la resistència i va formar un emirat al [[Djebel Nafusa]] però el 1913 Misurata estava en mans dels italians i l'emirat va quedar dissolt. Tripolitana es va revoltar a la meitat del 1915 i després d'una greu derrota el juliol a Aziza van abandonar totes les seves posicions excepte la capital i [[Joms]], i l'Imperi Otomà va declarar restablerta la seva sobirania. Al-Baruni va reaparèixer i fou desembarcat pels alemanys a Misurata ([[25 de setembre]] de [[1916]]) amb un ''firman'' imperial que el nomenava governador general de [[Tunísia]], [[Algèria]] i Tripolitana; se li va unir a Misurata el cap local [[Ramadham al-Shtewi al-Suwaylihi]], un nacionalista; també li va donar suport Nuri Bey, el nou delegat otomà, que va organitzar un exèrcit de 6000 homes que va fer atacs tot el 1917. Els rebels van ser derrotats quatre vegades en accions limitades però els italians no els van poder derrotar decisivament. Al-Baruni va fer atacs a Trípoli que no van tenir èxit. Ramadham al-Shtewi al-Suwaylihi va establir a Misurata l'embrió de la [[República Tripolitana]] ja el 1917 quan van esclatar conflictes entre les faccions de la resistència; a part dels nacionalistes, els reformistes estaven dividits en dues faccions, una de les quals la dirigia Sidi Idris que l'abril de 1917 va iniciar converses amb anglesos i italians. Nuri Bey va dimitir el 1918 i va sortir del país i el seu successor Ishak Pasha fou intractable i va esdevenir molt impopular. El govern otomà va enviar el príncep Osman Fuad, net de [[Murat V]] que va arribar en un submarí l'abril de 1918; va provar d'arranjar les diferències entre les tribus i entre les faccions. L'[[armistici de Mudros]] del [[30 d'octubre]] de [[1918]] va modificar parcialment la situació. Les faccions van convenir en l'establiment de la república de Tripolitana com a estat independent ([[18 de novembre]] de [[1918]]) a la que van donar suport tant al-Suwaylihi com al-Baruni, i els elements que donaven suport als otomans van afavorir ara aquesta via; Itàlia va decidir negociar encara que la situació a la regió estava complicada per la presència d'almenys dotze caps (la situació a Cirenaica era més senzilla).
|