Megalòpters: diferència entre les revisions

24 bytes afegits ,  fa 4 mesos
retocs
(+ info i refs)
(retocs)
Els '''megalòpters''' ('''Megaloptera''', del [[grec antic|grec]], ''megále'', "gran" i ''ptéron'', "ala") són un [[ordre (biologia)|ordre]] d'[[insectes]] [[endopterigots]] amb ales grans i abundant venació de caràcter primitiu; les seves [[larves]] són aquàtiques, essent les més grans entre els insectes. Els adults són alats i viuen poc temps. Es distribueixen per tot el món; són més abundants a les zones tropicals. Es coneixen 354 [[espècies]].<ref name=":0">[https://mapress.com/zootaxa/2011/f/zt03148p103.pdf Zhang, Z.-Q. 2011. ''Phylum Arthropoda von Siebold, 1848.'' In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. ''Zootaxa'', 3148: 99–103.]</ref>
 
Antigament s'incloïen com un [[subordre]] dels [[neuròpters]], però en l'actualitat es classifiquen com a ordre independent;<ref name=":0">[https://mapress.com/zootaxa/2011/f/zt03148p103.pdf Zhang, Z.-Q. 2011. ''Phylum Arthropoda von Siebold, 1848.'' In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. ''Zootaxa'', 3148: 99–103.]</ref> són considerats com un dels ordres més primitius d'insectes [[holometàbol]]s, és a dir, amb metamorfosis completa ([[ou (biologia)|ou]], [[larva]], [[pupa]] i [[imago]]). Les larves són aquàtiques, [[depredador]]es de diferents tipus d'organismes; l'estadi de larva és el més llarg; els estats d'ou, pupa i adult són terrestres; l'últim és de vida molt curta, alimentant-se possiblement solament de substàncies dolces.
 
== Característiques ==
Els adults d'aquest ordre poden distingir-se per la forma de ventall de les seves ales posteriors, amb envergadura fins a 16 cm. Els mascles, especialment dels [[gèneres]] ''[[Corydalus]]'' i ''[[Acanthacorydalis]]'', posseeixen mandíbules summament grans.
 
== Biologia i ecologia ==
[[Fitxer:Sialis lutaria larva (aka).jpg|miniatura|Larva de ''[[Sialis lutaria]]'']]
 
Habiten aigües tranquil·les i netes; algunes espècies viuen en aigües de rius i rierols, unes altres solament en pantans. Algunes posseeixen tubs respiratoris complementaris, especialment les que habiten aigües poc [[oxigen]]ades. Certes larves es protegeixen de la llum directa del sol. Poques espècies habiten en tolls entre troncs d'arbres,. i altresAlgunes larves es mantenen en estat de repòs embolicades en un capoll durant l'estació seca i reprenen les seves activitats amb les pluges. En les zones temperades hivernen.
 
Les larves passen entre 10 a 12 instars (etapes) segons l'espècie; aquest període pot durar d'un a cinc anys depenent de la temperatura ambiental.
 
 
Les larves passen entre 10 a 12 instarsínstars (etapes) segons l'espècie; aquest període pot durar d'un a cinc anys depenent de la temperatura ambiental.
 
Al final del seu últim instar, les larves surten de l'aigua i construeixen una càmera que les protegeixen durant una setmana en el seu estat de prepupa, després [[pupa|pupen]] durant una setmana a un mes, i emergeix un adult alat, completant-se el cicle de vida.
 
Els adults d'aquest ordre poden distingir-se per la forma de ventall de les seves ales posteriors, amb envergadura fins a 16 cm. Els mascles, especialment dels [[gèneres]] ''[[Corydalus]]'' i ''[[Acanthacorydalis]]'', posseeixen mandíbules summament grans. Hi ha espècies diürnes i altres nocturnes, però en general es troben prop d'aigües netes, amagats entre la vegetació mentre descansen. Els adults són efímers, durant solament una setmana aproximadament, s'alimenten solament de solucions líquides diluïdes.
 
Les parelles s'atreuen durant el festeig amb vibracions en unes espècies i amb substàncies oloroses ([[feromones]]) en unes altres, produïts tant per mascles com per femelles. Certs mascles es barallen i uns altres s'amenacen, uns altres realitzen danses rituals abans d'aparellar-se; alguns persegueixen a les femelles.
15.932

modificacions