Llista de reis d'Espanya: diferència entre les revisions

S'han considerat '''reis d'Espanya''' els de la dinastia d'Habsburg, successors dels [[Reis Catòlics]], en què un sol monarca regna sobre la [[Corona de Castella]], la [[Corona d'Aragó]], el [[Regne de Navarra]], i durant un període també sobre el [[Regne de Portugal]]. Això no obstant, la situació diferenciada dels regnes fa que realment, el primer monarca que controla pròpiament tot el territori sigui [[Felip V d'Espanya|Felip V]] arran de la seva victòria a la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] sobre els territoris de la Corona d'Aragó, partidaris de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]], i va abolir els furs d'aquests regnes igualant-los pràcticament a les lleis de Castella.

 

{{AP|Monarquia d'Espanya}}

Amb l'adveniment dels Àustries, durant els segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}}, a partir de l'herència de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] de les corones de Castella i d'Aragó el [[1516]], s'ha afirmat que s'inicia, ''de facto'', la monarquia d'Espanya. Aquesta visió unitària va aparèixer durant el {{segle|XIX}} i es va mantenir bona part del XX, identificant els estats nacionals contemporanis amb els de l'època moderna que, en el cas espanyol, només en certs aspectes guardava relació amb les característiques dels estats moderns.{{sfn|Alonso García|2009|p=21}} No obstant, en les dues corones es van mantenir les seves lleis, institucions, costums, etc. i els súbdits van mantenir diferents nivells d'identificació amb el seu propi territori i llurs furs i institucions, però això no va impedir el desenvolupament d'una consciència protonacional a redós del concepte de l'estat espanyol, present, tanmateix en els àmbits europeus d'aquesta època, amb la concepció del monarca únic en el límit governamental que havia de bregar amb les institucions territorials i que, tanmateix, va utilitzar l'art en el seu profit per donar aquesta sensació.{{sfn|Pérez Vejo|2002|p=200}}