Glàndula pineal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Format
Línia 8:
 
== Anatomia ==
Per les seves característiques anatòmiques, molt aviat va cridar l'atenció dels metges. La primera descripció de la glàndula pineal s'atribueix a [[Heròfil de Calcedònia]],<ref>{{ref-web |url=http://escuela.med.puc.cl/publ/HistoriaMedicina/AlejandrinaHerofilo.html |títol=Apuntes de Historia de Medicina: Herófilo |editor=Pontificia Universidad Católica de Chile |consulta=2010-09-25 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130805233045/http://escuela.med.puc.cl/publ/historiamedicina/AlejandrinaHerofilo.html |arxiudata=2013-08-05 }}</ref> al {{segle|III|-|s}}, qui la vinculà a funcions valvulars reguladores del "flux del pensament" en el sistema ventricular. [[Galè]] (s. II dC) va descriure la seva anatomia i l'anomenà '''konarium''' (conus de pinya), denominació que ha perdurat fins als nostres dies juntament amb la de ''pineal'', ''pinea'' (pinya en llatí). Sembla ser, a més, que Galè observà que l'estructura pineal tenia una semblança estructural més gran amb les glàndules que amb els nuclis del sistema nerviós.
 
El següent avenç en el coneixement d'aquesta glàndula va esdevenir en el Renaixement. Singularment, [[Andreas Vesal]] va aportar una descripció anatòmica molt precisa en la seva obra "''De Humani Corporis Fabrica''" ([[1543]]). Cal dir que [[René Descartes]] la qualificà de tercer ull en el seu treball pòstum "''De Homine''" ([[1633]]), no tant pel seu paper en el control del fotoperíode, encara avui desconegut, sinó perquè, segons la seva concepció dualista, constituïa el correlat físic de l'ànima. Descartes li assignà també una funció fisiològica: com a part del sistema nerviós, la glàndula pineal s'encarregava de la percepció de l'entorn. Amb aquest plantejament s'arribà fins al {{segle|XIX}}, quan s'abordà la glàndula pineal dels mamífers des de diferents perspectives -anatòmica, histològica i embriològica- i es mostrà la seva similitud amb l'epífisi de vertebrats posicionats més avall en l'escala filogenètica.