Refeudalització: diferència entre les revisions

A [[Europa Occidental|Europa occidental]], on el [[feudalisme]] havia tingut un ple desenvolupament en el període anterior, la crisi del segle XIV pot entendre's com a crisi de la manera de producció feudal: els [[Feu|feus]] despoblats no proporcionen rendes suficients als seus [[Senyor|senyors]], que comencen un període de lluites amb altres nobles de la qual sortiran enriquides les famílies victorioses, constituint una [[Noblesa|alta noblesa]], mentre que les de la [[Noblesa|baixa noblesa]] veuran restringides les seves possibilitats econòmiques i socials.<ref name=:0>Jamie Warner, 'The New Refeudalization of the Public Sphere', in ''The Routledge Companion to Advertising and Promotional Culture'', edited by Matthew P. McAllister and Emily West (New York: Routledge, 2013), pp. 285-97 (p. 285).</ref> En un primer període semblen millorar les condicions de vida dels [[Serf|serfs]], en alguns casos fins i tot la desaparició de la seva condició servil (pagesos de [[Remences|remença]] a Catalunya), i els treballadors assalariats vine com augmenten els [[Salari|salaris]] mentre baixen els [[Preu|preus]] dels productes. De forma gradual, els senyors triomfants van establint un nou tipus de relació feudal, en la qual quedi clar que els camperols hauran de conformar-se amb una relació subordinada en la qual els senyors estan en situació d'extreure de forma extraeconòmica l'excedent productiu, que és el que defineix la manera de producció feudal segons el model [[Materialisme|materialista.]] El paper de les [[Monarquia autoritària|monarquies autoritàries]], d'especial complexitat, és d'àrbitre d'aquestes lluites socials, recolzant-se successivament en un agent social o en un altre (alta noblesa, baixa noblesa, alta i baixa burgesia).<ref name="Habermas, 1990 p 292">Habermas, ''Strukturwandel der Öffentlichkeit'', Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1962 (1990), p 292. ("The Structural Change of The Public Sphere"), translation Walter Kastorp (expressly for Wikipedia)</ref> La sort canviant i derrota definitiva de la [[Revolta Irmandiña]] de Galícia pot ser un bon exemple d'això. El període presencia les més convulses guerres civils, com van ser la [[Guerra dels Cent Anys]], la [[Guerra de les Dues Roses]] i la trucada [[Primera Guerra Civil castellana|Guerra Civil Castellana.]] [[Enric II de Castella]], cridat ''el de les mercès'', deu el seu àlies (mercè, o sigui, regal) al repartiment massiu de territoris de la [[Vila reial]] entre els membres de les cases aristocràtiques que li van conduir al poder. L'accés al [[senyoriu]] per compra de jurisdiccions també va ser un sistema comú d'adquisició, sobretot en l'Edat Moderna. En la Castella del {{segle|XVII}} va ser molt usual la conversió en vedat rodó i [[despoblat]] de les terres (teòricament la seva declaració com abandonades pels camperols) per a la seva millor gestió per part dels senyors, moltes vegades amb més interès a mantenir una explotació ramadera que agrícola. L'expulsió dels [[moriscos]] també va portar com a conseqüència una variació de les condicions de control dels senyors sobre el territori, en aquest cas en àmplies zones de Granada, València, Múrcia i Vall de l'Ebre.<ref>Habermas, ''The Transformation of the Public Sphere'', p. 201, quoted by Jamie Warner, 'The New Refeudalization of the Public Sphere', in ''The Routledge Companion to Advertising and Promotional Culture'', edited by Matthew P. McAllister and Emily West (New York: Routledge, 2013), pp. 285-97 (p. 287).</ref><ref>Jamie Warner, 'The New Refeudalization of the Public Sphere', in ''The Routledge Companion to Advertising and Promotional Culture'', edited by Matthew P. McAllister and Emily West (New York: Routledge, 2013), pp. 285-97.</ref><ref>Jamie Warner, 'The Smugglers: The Rationality of Political Satire in the 2014 Elections', ''PS: Political Science & Politics'', 49.1 (January 2016), 48-52. DOI: <nowiki>{{format ref}} https://doi.org/10.1017/S104909651500126</nowiki>.</ref>

 

 

== Refeudalització a Andorra ==