Vicenç Sardinero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
Fill i net de sabaters, va assistir a l'escola primària, però de molt jove començà a treballar ajudant al negoci del seu pare. Després d'acabar el servei militar, l'any 1959 començà els estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, primer amb la soprano Mercedes Caspir i després amb el mestre [[Jaume Francisco Puig|Jaume Francesc Puig]]. El 1963 guanyà el primer premi del concurs convocat pels Amics de l'Art de Sabadell i l'any següent, el primer premi d'un concurs de veus líriques que organitzava Ràdio Barcelona. La temporada 1964-1965 cantà papers secundaris al Gran Teatre del Liceu com Marullo a l'òpera Rigoletto (Verdi) i Sargento Morales a Carmen (Bizet), entre d'altres. Viatjà a Madrid per fer una audició per al mestre Moreno Torroba, en aquell moment director del Teatro de la Zarzuela. L'audició fou un èxit i el mestre Torroba el contractà per dues temporades. El mateix any guanyà el [[Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas]], un premi que es considera el veritable començament de la seva vida artística. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb el rol d'Escamillo de Carmen; aquest teatre fou casa seva al llarg dels vint-i-cinc anys en què va actuar a l'escenari català; Sardinero recordà especialment l'època en què treballà amb l'empresari Joan Antoni Pàmias.<ref name=teatre/>
 
Amb els diners obtinguts al concurs Viñas més unes beques de la Fundació March de Madrid i de la Diputació de Barcelona, decidí anar a Itàlia per estudiar amb el mestre Vladimiro Badiali, que era també mestre del tenor català Jaume Aragall. L'any 1967 guanyà el primer premi del Concurs per a Veus Verdianes de Busseto. Aquest concurs marcà l'inici de la seva carrera professional. L'any 1968 fou contractat per interpretar Lord Enrico Ashton de Lucia de Lammermoor (Donizetti) a La Scala de Milà<ref>{{Ref-web|títol=Edición del miércoles, 19 julio 1967, página 23 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1967/07/19/pagina-23/34360794/pdf.html|consulta=2022-03-02}}</ref> sota la batuta de Claudio Abbado i amb la soprano italiana Renata Scotto i Jaume Aragall. El mateix any cantà el rol de Germont de La Traviata (Verdi) a la Staatoper de Viena amb la soprano austríaca Hilde Gueden i el tenor català Joan Oncina. En aquest teatre va estar contractat com a part de l'elenc estable durant uns anys. Aquesta temporada de treball constant dins del teatre li va permetre treballar a fons el repertori que després li donaria prestigi internacional.<ref name=teatre/>
 
L'any 1970 cantà Lucia de Lammermoor a l'Òpera de Filadèlfia junt amb la soprano nord-americana Bereverli Sills i el tenor canari Alfredo Kraus. La temporada 1970-1971 del Liceu cantà Il pirata (Bellini) amb Montserrat Caballé i el seu marit, el tenor Bernabé Martí, dirigits per Carlo Felice Cilliaro. Debutà al Covent Garden el 1976 cantant el rol de Marcello de La bohème (Puccini), paper que li donaria moltes satisfaccions al llarg de la seva carrera. El mateix any cantà el Fígaro d'Il barbiere di Siviglia (Rossini) a l'Òpera de San Francisco junt amb la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade i sota la batuta del mestre Silvio Varviso. L'any 1977 tornà a cantar La bohème, aquesta vegada debutant al Metropolitan Opera House a Nova York junt amb el tenor català Josep Carreras, la soprano romanesa Ileana Cotrubas i la italiana Kathia Ricciarelli, sota la batuta del mestre James Levine. El 1978 tornà a La Scala de Milà amb el rol de conte di Luna de Il trovatore (Verdi) sota la batuta de Zubin Mehta junt amb la soprano hongaresa Eva Marton i la mezzosoprano italiana Fiorenza Cossotto.<ref name=teatre/>
Línia 15:
La seva última actuació fou al Gran Teatre del Liceu l'any 2001 compartint el rol d'Amonasro d'Aïda amb el baríton menorquí Joan Pons i el nord-americà Ned Barth. L'any següent morí a Madrid víctima d'un càncer.<ref name=teatre/>
 
Morí després d'una llarga malaltia. Fou incinerat al cementiri de La Almudena (Madrid).<ref>{{Ref-web|títol=ABC MADRID 10-02-2002 página 78 - Archivo ABC|url=https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-20020210-78.html|data=2019-09-02|consulta=2022-03-02}}</ref>
 
== Enregistraments ==