Guglielma de Bohême: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6
Línia 11:
El resultat serà la dissolució d'aquesta comunitat al principi del {{segle|XIV}}. Al voltat del [[1300]] trenta d'aquests deixebles, procedents de famílies notables de Milà, van ser acusats per la Inquisició. Entre ells hi havia la teòloga Andrea Saramita, que sostenia les tesis de [[Joaquim de Fiore]], i Maifreda da Pirovano, una ''Humiliada'', cosina de [[Mateu I Visconti]], que hauria estat proclamada papessa per Guglielma i va ser acusada de nomenar cardenals dones, de predicar, distribuir l'eucaristia i "besar les mans i els peus". Li retrauran haver dit missa en nom de Guglielma i escriure un nou evangeli.<ref>Michel Lauwers, ''L'institution et le genre. À propos de l'accés des femmes au sacré dans l'Occident médiéval'', in ''Clio'', numéro 2/1995, ''Femmes et Religions'', [http://clio.revues.org/document497.html#ftn35 article en ligne]</ref>
 
Andrea Saramita i Maifreda da Pirovano seran tots dos cremats el 1300 amb alguns altres. Per erradicar el culte, els inquisidors desmantellen la tomba de Guglielma, destrueixen les seves imatges i els textos dels seus seguidors, cremen el seu cos i dispersen les seves cendres, consagrant la seva memòria a la condemnació. Sembla tanmateix que el culte popular de la ''santa'' es mantingués en certes regions d'Itàlia, ja que se'n troba encara el rastre a Brunate.<ref>Barbara Newman, ''The heretic saint : Guglielma of Bohemia, Milan, and Brunate', in ''Church history'', éd. American Society of Church History, Red Bank, NJ, 2005, vol. 74, no1, pp. 1-38, [http://goliath.ecnext.com/coms2/gi_0199-4278550/The-heretic-saint-Guglielma-of.html extraits en ligne] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110612133602/http://goliath.ecnext.com/coms2/gi_0199-4278550/The-heretic-saint-Guglielma-of.html |date=2011-06-12 }}''</ref>
 
Aquesta heretge medieval forma part d'un moviment més ampli del cristianisme europeu on intervenen corrents de les [[Beguines i begards]], que s'identifica de vegades a una aspiració de les dones al sacerdoci però que correspon, en tot cas, a un moviment de pensament i de reforma dels laics i de les dones, moviment "que es presenta amb les característiques d'una filosofia practica i que va empènyer la societat cristiana vers noves fronteres que tenen a veure amb l'esperit de llibertat que es forma a les ciutats.<ref>Luisa Murarro,''Un livre et ses présents'', op. cit.</ref> »