Incendi de la fàbrica Triangle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6 |
||
Línia 4:
== L'empresa ==
La fàbrica de l'empresa tèxtil ''Triangle Shirtwaist Company'' ocupava els tres últims pisos de l'edifici conegut com l''''[[Asch Building]]''' o '''[[Brown Building]]''', una construcció de deu plantes situada a la cantonada del carrers ''Washington Place'' amb ''Greene Street'', a l'est de la plaça Washington. L'empresa produïa bruses, conegudes en aquells temps com ''shirtwaists'' o, simplement, ''waists'', i donava feina al voltant de 600 persones, la major part de les quals eren noies joves immigrants d'origen italià i immigrants jueves del centre i l'est d'Europa. Algunes de les treballadores tenien només dotze o tretze anys, i la majoria treballava en torns de catorze hores, amb setmanes laborals que s'estenien fins a les 72 hores. Pauline Newman, una treballadora de la fàbrica en aquells temps, declarava que el salari mitjà d'una treballadora era de 6 a 7 dòlars per setmana<ref>[http://historymatters.gmu.edu/d/178/ Link to History Matters Interview] «El meu salari quan vaig entrar a la fàbrica era d'un dòlar i mig per setmana; quan en vaig sortir, arran de la vaga de treballadores el 1909, cobrava sis dòlars... Les operàries cobraven, em sembla recordar (la meva germana n'era), al voltant de sis a set dòlars per setmana. Es guanyava per peça produïda, així que, si eres molt ràpida i a la màquina no li passava res (no es trencava o s'encallava) podies arribar a fer fins a deu dòlars la setmana. Però recordo (i ho recordo molt bé) que la major part de les operàries cobraven al voltant de set dòlars per setmana. Els treballadors amb més experiència cobraven el salari màxim, que era de dotze dòlars''.»</ref> en una època en què el salari anual mitjà era de 791 dòlars.<ref>{{ref-web|
L'empresa Triangle Shirtwaist Company ja era coneguda abans de l'incendi de 1911. El [[22 de novembre]] de [[1909]] s'havia iniciat una vaga de treballadores del sector tèxtil, coneguda més tard com la revolta de les vint mil, quan al voltant del 20% de les operàries de la fàbrica Triangle van sortir espontàniament al carrer per reclamar condicions laborals dignes, com ara l'augment del salari en un 20%, setmana laboral de 52 hores i el pagament d'hores extraordinàries.<ref>[http://www.aflcio.org/aboutus/history/history/uprising_fire.cf The Uprising of 20,000 and the Triangle Shirtwaist Fire]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> Els propietaris Blanck i Harris, reconeguts líders de la repressió antisindical, van respondre contractant esbirros perquè agredissin les manifestants. En un clar senyal de menyspreu cap a les vaguistes, van cobrir les vacants contractant prostitutes. La vaga va durar catorze setmanes i, tot i que no va tenir un seguiment massiu, va tenir un ressò mediàtic considerable i va fer donar una major visibilitat als sindicats i a les seves reivindicacions.
| |||