Migracions indoeuropees: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{editant}} Les ''migracions indoeuropees'' comprenen un seguit de moviments de població dels parlants del protoindoeuropeu des del seu Urheimat o pàtria originària fins a àmplies regions d'Àsia i Europa. Aquestes migracions van expandir l'idioma nadiu dels protoindoeuropeus que amb el temps es va anar fragmentant fins a donar lloc a les diferents llengües indoeuropees. S'han reconstruït amb una combinació de testimonis arqueològics...».)
 
Cap resum de modificació
 
== Abans del 4000 aC ==
El protoindoeuropeu és una llengua reconstruïda i per tant no es pot datar amb seguretat. Les hipòtesis més arcaiques el situen abans de l'any 4000 aC. Amb la introducció del ramat, els protoindoeuropeus van començar a desplaçar-se amb els seus animals buscant pastures, ajudats pels carros recentment inventats. Una de les primeres cultures que mostra aquest patró és la [[cultura Khvalynsk]], al riu Volga, que ja hauria avançat cap als [[kurgan]]s en els seus enterraments, i és coherent amb la hipòtesi que situa l'origen de les migracions a l'[[estepa pòntica]].
 
Els primitius anatòlics són una de les primeres escissions dels protoindoeuropeus (4200 aC segons dades lingüístiques). Existeix divisió entre els prehistoriadors, ja que alguns consideren que aquests pobles venien des del Danubi<ref>{{ref-llibre |cognom=Parpola |nom=Asko |títol=The Roots of Hinduism. The Early Aryans and the Indus Civilization, |editorial=OUP |any=2015}}</ref> i es van instal·lar al sud mentre que d'altres suggereixen una primacia de la regió turca. De fet existeix una hipòtesi anatòlica que assegura que aquesta zona és el bressol dels indoeuropeus i no una primera branca.
 
== Del 4000 aC fins al 3500 aC ==
L'anomenada oscil·lació de Priora (3900 aC), un sobtat refredament climàtic<ref>{{ref-llibre |cognom=Lamb |nom=Hubert |títol=Climate, History, and the Modern World |lloc=Londres |editorial=Routledge |any=1995 |isbn=0-415-12735-1.}}</ref>, va accelerar les migraions indoeuropees.
pre anatòlic 4200
 
pre tocari 3700
 
La [[cultura iamna]] (cap al 3600 aC) inclou les restes materials més rellevants d'aquest període. Es considera que parlaven l'anomenat protoindoeuropeu tardà. Segons [[Marija Gimbutes]]<ref>{{ref-publicació |cognom=Gimbutas |nom=Marija |títol=The Kurgan Culture and the Indo-Europeanization of Europe: Selected Articles From 1952 to 1993 |publicació=Journal of Indo-European Studies Monograph Series. |volum=18 |pmid=ISBN 978-094169456-8.}}</ref> era una cultura clarament militar i patriarcal, fet que, amb el domini del cavall, va afavorir la conquesta dels indígenes europeus fins a la seva extinció o assimilació. Aquests pobles conquerits van perdre la seva llengua però van deixar-ne restes en forma de manlleus lèxics relacionats amb l'agricultura, especialment visibles en les llengües germàniques.
 
== Del 3500 al 3000 aC ==
precèltic 3000
preitàlic 3000
 
Els pobles que van migrar cap a l'est van fundar la [[cultura d'Afanasievo]] (3300 aC), que posteriorment s'instal·laria a la zona de Jungària (actual Xina).
 
== Del 3000 al 2500 aC ==
La [[cultura de la ceràmica cordada]] present a la majoria d'Europa del nord descendeix genèticament en més d'un 75% de la cultura iamna, fet que assegura una transmissió cultural i lingüística. Aquesta cultura seria la base de les llengües baltoeslàviques i cèltiques posteriors.
 
prearmeni 2800
prebaltoeslàvic 2800
 
== Del 2500 al 2000 aC ==
Cultura d'Andrónovo 2300 - 1400<ref>{{ref-llibre |cognom=Mallory |nom=J.P. |títol=Encyclopedia of Indo-European Culture. |any=1997}}</ref>
 
protoindoiranià 2200
iranià 1800
42.099

modificacions