Antonio Martín Escudero: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegida informació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
Durant la guerra civil fou dirigent al [[Consell de la Cerdanya]] amb seu a [[Puigcerdà]]. Aquest consell creà un règim cooperativista. Així, a més dels tallers, es col·lectivizaren els grans masos, no així els més petits, tot i haver de rendir la producció agraria a la cooperativa. Davant les protestes hi hagué una matança a Puigcerdà, de la que es discuteix la responsabilitat, però el cert és que dues dones de dos assassinats foren detingudes pel servei d'ordre del Consell, i trobades mortes a cops de culata<ref>Cadí-Pedraforca. Ed. Gavarres</ref>.
Algunes fonts acusen a l'Antonio Martín Escudero d'ordenar nombroses execucions a la [[collada de Toses]], amb més d'una cinquantena de morts en aquesta zona, entre ells el [[mossén|mossèn]] i [[historiador]] cerdà Jaume Martí,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ferrerons|nom=R.|article=LES MÍLICIES PIRINENQUES. NACIONALISME ARMAT|publicació=L'avenç. Núm. 91|pàgines=29 i 39}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Serra i Vilaró|nom=Joan|títol=DE SOLSONA A PERPINYÀ, PASSANT PER VENTIMIGLIA. RECORDS PERSONALS I RESERVATS|edició=La Persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges.|pàgines=146}}</ref> però alguna historiografia recent sembla desmentir la seva responsabilitat en aquestes morts.<ref name="guillamon">{{Ref-llibre|cognom=Guillamón i Gascón|títol=Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdaña 1936-1937|data=23/04/2018|editorial=Descontrol|pàgines=675|isbn=978-84-16553-86-0}}</ref> Morí en una emboscada a [[Bellver de Cerdanya]], quan provà de parlamentar amb l'alcaldia de la població acompanyat d'homes armats procedents d'[[Alp]], Puigcerdà i la [[La Seu d'Urgell|Seu d'Urgell]], poc abans dels [[Fets de Maig]], mentre a Bellver ja hi havia homes armats esperant-los.<ref name="guillamon"
== Referències ==
| |||