Migracions indoeuropees: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Primeres migracions ==
El protoindoeuropeu és una llengua reconstruïda i per tant no es pot datar amb seguretat. Les hipòtesis més arcaiques el situen abans de l'any 4000 aC. Amb la introducció del ramat, els protoindoeuropeus van començar a desplaçar-se amb els seus animals buscant pastures, ajudats pels carros recentment inventats. Una de les primeres cultures que mostra aquest patró és la [[cultura Khvalynsk]], al riu Volga, que ja hauria avançat cap als [[kurgan]]s en els seus enterraments, i és coherent amb la hipòtesi que situa l'origen de les migracions a l'[[estepa pòntica]]. D'allà haurien poblat el Caucas.
 
Els primitius anatòlics són una de les primeres escissions dels protoindoeuropeus (4200 aC segons dades lingüístiques). Existeix divisió entre els prehistoriadors, ja que alguns consideren que aquests pobles venien des del Danubi<ref>{{ref-llibre |cognom=Parpola |nom=Asko |títol=The Roots of Hinduism. The Early Aryans and the Indus Civilization, |editorial=OUP |any=2015}}</ref> i es van instal·lar al sud mentre que d'altres suggereixen una primacia de la regió turca. De fet existeix una hipòtesi anatòlica que assegura que aquesta zona és el bressol dels indoeuropeus i no una primera branca. Les [[llengües anatòliques]], en tot cas, són les primeres a mostrar trets diferencials del protoindoeuropeu comú. El poble més reeixit d'aquest grup són els [[hitites]], que van dominar Anatòlia cap al 2000 aC i van provocar una migració massiva dels pobles preexistents no indoeuropeus.
 
L'anomenada oscil·lació de Priora (3900 aC), un sobtat refredament climàtic<ref>{{ref-llibre |cognom=Lamb |nom=Hubert |títol=Climate, History, and the Modern World |lloc=Londres |editorial=Routledge |any=1995 |isbn=0-415-12735-1.}}</ref>, va accelerar les migracions indoeuropees. Aquestes es van sumar al [[declivi neolític europeu]], un descens de la població local causat per una epidèmia que va assolir el seu punt culminant el 3000 aC i va accentuar la substitució cultural. La [[cultura iamna]] (cap al 3600 aC) inclou les restes materials més rellevants d'aquest període. Es considera que parlaven l'anomenat protoindoeuropeu tardà i són l'antecedent de totes les migracions indoeuropees excepte les de les branques tocària i anatòlica. Segons [[Marija Gimbutas]]<ref>{{ref-publicació |cognom=Gimbutas |nom=Marija |títol=The Kurgan Culture and the Indo-Europeanization of Europe: Selected Articles From 1952 to 1993 |publicació=Journal of Indo-European Studies Monograph Series. |volum=18 |pmid=ISBN 978-094169456-8.}}</ref> era una cultura clarament militar i patriarcal, fet que, amb el domini del cavall, va afavorir la conquesta dels indígenes europeus fins a la seva extinció o assimilació. Aquests pobles conquerits van perdre la seva llengua però van deixar-ne restes en forma de manlleus lèxics relacionats amb l'agricultura, especialment visibles en les llengües germàniques.
 
En canvi, els pobles que van migrar cap a l'est van fundar la [[cultura d'Afanasievo]] (3300 aC), que posteriorment s'instal·laria a la zona de Jungària (actual Xina). D'ells vindrien els tocaris.
 
[[Fitxer:Yamnaya Steppe Pastoralists.jpg|miniatura|Distribució de pobles fins a l'aparició de la cultura d'Afanasievo]]
Els [[yuezhi]] van ser un poble xinès que podria haver parlat tocari abans de ser derrotats pels [[xiongnu]] (176 aC). La seca separació en diversos grups
 
== Referències ==
{{referències}}
 
2.439.709

modificacions