Ser o no ser (pel·lícula): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2.136.246.213. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Ampliat |
||
Línia 4:
| rati filmaffinity = 8.6
| rati imdb = 7.9
| imatge = To Be or Not to Be (1942 film poster).jpg
| nom imatge = Pòster americà del film
| idioma =
Linha 35 ⟶ 36:
| català = {{sí}}
}}
'''''Ser o no ser''''' (títol original en [[anglès]] '''''To Be or Not to Be''''') és una [[pel·lícula]] dirigida per [[Ernst Lubitsch]] l'any [[1942]]. Va ser adaptat per [[Edwin Justus Mayer]] de la història de [[Melchior Lengyel]] i Lubitsch (sense acreditar).<ref>{{ref-web|url=http://explore.bfi.org.uk/4ce2b779dd367 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120711201807/http://explore.bfi.org.uk/4ce2b779dd367 |url-status=dead |arxiudata=2012-07-11 |títol=To Be or Not to Be | BFI | BFI |editor=Explore.bfi.org.uk |llengua=anglès |consulta= 12 març 2022}}</ref> La pel·lícula es va estrenar un mes després que l'actriu protagonista [[Carole Lombard]] morís en un accident d'avió.<ref>{{cite web|url=http://www.tcm.com/tcmdb/title/93439/To-Be-or-Not-to-Be/notes.html |title=To Be or Not to Be (1942) - Notes |publisher=TCM.com |access-date=2014-04-08}}</ref>El 1996, va ser seleccionada per a la seva conservació al [[National Film Registry]] per la [[Library of Congrés]] dels [[Estats Units]] com a "important cultural, històricament o estèticament".<ref>{{ref-web|títol=Complete National Film Registry Listing {{!}} Film Registry {{!}} National Film Preservation Board {{!}} Programs at the Library of Congress {{!}} Library of Congress|url= https://www.loc.gov/programs/national-film-preservation-board/film-registry/complete-national-film-registry-listing/ |editor=Library of Congress, Washington, D.C. 20540 USA|llengua=anglès |consulta= 12 març 2022}}</ref>
El títol fa referència al famòs soliloqui "[[Ser o no ser (Hamlet)|Ser o no ser]]" amb que comença [[Hamlet]].
== Argument ==
== Repartiment ==
Linha 54 ⟶ 57:
* [[Halliwell Hobbes]]: General Armstrong
* [[Miles Mander]]: Major Cunningham
== Producció ==
Lubitsch mai no va considerar ningú més que Jack Benny per al paper principal de la pel·lícula. Fins i tot havia escrit el personatge pensant en Benny. Benny, emocionat perquè un director del calibre de Lubitsch hagués estat pensant en ell mentre l'escrivia, va acceptar el paper immediatament. Benny es trobava en una situació difícil ja que tot i el seu èxit a la versió cinematogràfica de ''Charley's Aunt'' (1941) no havia trobat a ningú interessat en contractar-lo per a les seves pel·lícules.
Per a la coprotagonista de Benny, l'estudi i Lubitsch es van decidir per [[Miriam Hopkins]], la carrera de la qual havia anat trontollant els últims anys. El paper va ser dissenyat com un retorn de la veterana actriu, però Hopkins i Benny no tenien bona relació, i Hopkins va abandonar la producció.
Lubitsch es va quedar sense protagonista femenina fins que [[Carole Lombard]], en sentir la seva situació, va demanar que se la tingués en compte. Lombard mai havia treballat amb el director i anhelava tenir una oportunitat. Lubitsch va acceptar i Lombard va ser escollida. La pel·lícula també va oferir a Lombard l'oportunitat de treballar amb el seu amic [[Robert Stack]], a qui ella coneixia des que era adolescent. La pel·lícula es va rodar a [[United Artists]], la qual cosa va permetre a Lombard dir que havia treballat en tots els estudis importants de [[Hollywood]].
== Acollida ==
''To Be or Not To Be'', considerada ara com una de les millors pel·lícules de la carrera de Lubitsch, Benny i Lombard, inicialment no va ser ben rebuda pel públic, molts dels quals no entenien la noció de burlar-se d'aquest tipus d'amenaces reals com els nazis. Segons les memòries inacabades de Jack Benny, publicades el 1991, el seu propi pare va sortir del cinema al principi de la pel·lícula, disgustat perquè el seu fill portava un uniforme nazi i va prometre que no tornaria a posar els peus a un cinema. Benny el va convèncer del contrari i al seu pare va acabar estimant la pel·lícula, i la va veure quaranta-sis vegades.<ref>Jack Benny i Joan Benny, ''Sunday Nights at Seven: The Jack Benny Story'', G.K. Hall, 1991, p. 232</ref>
No es pot dir el mateix de tots els crítics. Tot i que generalment elogiaven Lombard, alguns van menysprear Benny i Lubitsch i van trobar que la pel·lícula era de mal gust. [[Bosley Crowther]] de ''[[The New York Times]]'' va escriure que és "difícil d'imaginar com algú pot fer front, sense batre d'ull, un atac aeri sobre Varsòvia just després d'una seqüència de farsa o l'espectacle del Sr. Benny interpretant una escena de comèdia amb un cadàver de la Gestapo. El Sr. Lubitsch tenia un estrany sentit de l'humor —i un guió enredat— quan va fer aquesta pel·lícula." De la mateixa opinió era la crítica de ''[[The Philadelphia Inquirer]]'', considerant la pel·lícula com "un esforç cruel i sense gust per trobar diversió en el bombardeig de Varsòvia."<ref name="insdorf">{{ref-llibre |cognom=Insdorf |nom=Annette |any=2003 |títol=Indelible Shadows: Film and the Holocaust |edició=Tercera edició |editorial=[[Cambridge University Press]] |pàgines=67 |isbn=9780521016308 }}</ref> Algunes crítiques es van sentir especialment ofeses per la frase del coronel Ehrhardt: "Oh, sí, el vaig veure [a Tura] a 'Hamlet' una vegada. El que li va fer a Shakespeare ara ho estem fent a Polònia."<ref name="insdorf"/>
Tanmateix, altres crítiques van ser positives. ''[[Variety]]'' la va anomenar una de les "millors produccions de Lubitsch en [uns] anys... una sòlida peça d'entreteniment."<ref>{{ref-publicació |data= 18 febrer 1942 |títol=Film Reviews |publicació=[[Variety]] |lloc=Nova York |editorial=Variety, Inc. |pàgines=8 }}</ref> ''Harrison's Reports'' la va anomenar "Una comèdia-drama absorbent de l'època de la guerra, dirigida i interpretada per experts. L'acció manté un tens suspens en tot moment, i la comèdia de diàleg i d'actuació fa que un rigui gairebé constantment."<ref>{{ref-publicació |data= 28 febrer 1942 |títol='To Be or Not to Be' with Carole Lombard, Jack Benny and Robert Stack |publicació=[[Harrison's Reports]] |pàgines=35 }}</ref> El crític John Mosher de ''[[The New Yorker]]'' també va elogiar la pel·lícula, escrivint: "Aquesta comèdia es podria plantar a Varsòvia en el moment de la seva caiguda, de la seva conquesta per els nazis, i no semblar massa incongruent per ser suportat és un triomf de Lubitsch."<ref>{{ref-publicació |cognom=Mosher |nom=John |data= 14 març 1942 |títol=The Current Cinema |publicació=[[The New Yorker]] |lloc=Nova York |editorial=F-R Publishing Corp. |pàgines=71 }}</ref>
[[Fitxer:Lombard in To Be or Not to Be 1.jpg|alt=Carole Lombard dans une publicité encore pour la comédie américaine To Be or Not to Be (1942).(french)|left|thumb|Carole Lombard en una promoció de la pel·lícula.]]
El 1943, la crítica Mildred Martin va revisar una altra de les pel·lícules de Lubitsch a ''The Philadelphia Inquirer'' i es va referir de manera despectiva al seu naixement [[Alemanya|alemany]] i la seva comèdia sobre els nazis a Polònia. Lubitsch va respondre publicant una carta oberta al diari en què escrivia: <blockquote>El que he satiritzat en aquesta imatge són els nazis i la seva ideologia ridícula. També he satiritzat l'actitud d'actors que sempre segueixen sent actors independentment de la perillositat que sigui la situació, cosa que crec que és una observació real. Es pot argumentar si la tragèdia de [[Polònia]] representada de manera realista com a ''Ser o no ser'' es pot fusionar amb la sàtira. Crec que pot ser i també el públic que vaig observar durant una projecció de ''To Be or Not to Be''; però això és un tema de debat i tothom té dret al seu punt de vista, però sens dubte està molt lluny del director berlinès que es diverteix en el bombardeig de Varsòvia.<ref name="insdorf" /><ref>{{ref-llibre |cognom=Weinberg |nom=Herman |any=1977 |títol=The Lubitsch Touch: A Critical Study |editorial=Dover Publications |pàgines=246 }}</ref></blockquote>
En els últims temps, la pel·lícula s'ha convertit en un clàssic de la comèdia. ''Ser o no ser'' té una puntuació d'aprovació del 96% al lloc web de l'agregador de ressenyes [[Rotten Tomatoes]] amb una puntuació mitjana de 8,7/10, basada en 47 ressenyes, amb el consens: "Una avaluació complexa i oportuna sàtira amb tanta foscor com els slapstick, ''To Be or Not To Be'' d'Ernst Lubitsch equilibra delicadament l'humor i l'ètica."<ref>{{ref-web|url= http://www.rottentomatoes.com/m/1021557-to_be_or_not_to_be/|títol="Rotten Tomatoes"|llengua=anglès}}</ref> El crític cultural i filòsof eslovè, [[Slavoj Žižek]] la va anomenar la seva comèdia preferida, en una entrevista el 2015, on va comentar: "És una bogeria, crec que no pots fer una comèdia millor".<ref>{{ref-web|url=http://www.openculture.com/2017/05/slavoj-zizek-names-his-5-favorite-films.html|títol=Slavoj Žižek Names His 5 Favorite Films|data= 25 maig 2017|llengua=anglès|consulta= 12 març 2022}}</ref>
== Premis i reconeixements ==
''Ser o no ser'' va ser nominada a un [[Oscar]]: a la [[Oscar a la millor banda sonora|Millor banda sonora musical de pel·lícula dramàtica o comèdia]].
La pel·lícula està reconeguda per l'[[American Film Institute]] en la seva llista [[100 anys d'AFI... 100 rialles]] - #49<ref>{{ref-web|títol=AFI's 100 Years...100 Laughs |url=https://www.afi.com/afis-100-years-100-laughs/ |editor=[[American Film Institute]] |llengua=anglès}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* [https://www.virtual-history.com/movie/film/1809/to-be-or-not-to-be To Be or Not to Be] a Virtual History {{en}}
{{Autoritat}}
| |||