Pa de tres crostons: diferència entre les revisions

Aquest pa probablement va existir abans que el pintor. La denominació ''pa de crostons'' ha estat usada històricament per fleques des de [[Barcelona]] fins a l'[[Empordà]] per referir-se a peces similars.<ref>{{Ref-web|url=http://panisnostrum.blogspot.com/2009/11/panes-tradicionales-de-cataluna-1.html|títol=Panes tradicionales de Cataluña (1)|consulta=2021-11-07|data=2009-11-03|obra=Panis Nostrum}}</ref> Per exemple, segons [[Jaume Fàbrega i Colom|Jaume Fàbrega]], a [[Salt]], a [[Banyoles]] i a l'Empordà, el ''pa de tres cantons'' o ''crostons'' era antigament un «pa de funerals», ja que se servia en aquestes ocasions.<ref name=:1>{{Ref-web|url=https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/02/13/dali-i-els-pans-48742625.html|títol=Dalí i els pans|consulta=2021-11-07|cognom=Fàbrega|nom=Jaume|enllaçautor=Jaume Fàbrega|data=2020-02-13|obra=Diari de Girona|llengua=ca}}</ref> No obstant això, Dalí va ser qui va fer famós aquest pa perquè a principis dels anys 1970 va decidir immortalitzar-lo a les parets de la [[Torre Gorgot|Torre Galatea]] del seu [[Teatre-Museu Dalí|Teatre-Museu]].

Segons Àngel Baró, exalcalde de [[Cadaqués]], el pa de tres crostons és un «pa gironès que ha de reposar, funyir, reposar, funyir i formar (...) No es tracta de fer-hi tres crostons i prou; era una peça de la gent rica, perquè és molt elaborat de fer. El meu pare en feia quan Dalí tenia convidats a casa seva, d'aquí li ve el seu nom de pa de Dalí, no perquè ell l'inventés».<ref>{{Ref-llibre|edició=1ª ed|títol=De pans per Catalunya|url=https://www.worldcat.org/oclc/913153046|editorial=Sd-Edicions|data=2015|lloc=Barcelona|isbn=978-84-943073-7-9|nom=Ànnia|cognom=Monreal|pàgines=258|oclc=913153046|llengua=ca}}</ref> També es diu, segons Àngel Segarra del Gremi de Forners Artesans de les Comarques gironines, que un pare tenia tres filles i les tres volien el currusco del pa, així que el pare va fer aquest pa perquè totes estiguessin satisfetes.{{Sfn|Monreal|2015|p=258}}

Probablement aquest pa ja s'elaborés prèviament a [[Figueres]], però Dalí el va adoptar com a pa arquetípic per diverses de les seves obres. En el llibre ''Dalícies, a taula amb Salvador Dalí'' (2004), Fàbrega explica que el pintor «sempre va tenir una gran afició pel pa, que es menjava amb eriçons, sardines, etc.».<ref name=:1>{{Ref-web|url=https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/02/13/dali-i-els-pans-48742625.html|títol=Dalí i els pans|consulta=2021-11-07|cognom=Fàbrega|nom=Jaume|enllaçautor=Jaume Fàbrega|data=2020-02-13|obra=Diari de Girona|llengua=ca}}</ref> Es creu que Dalí va ser un «devot» del pa Dalí, i que per això el va batejar amb el seu propi nom.<ref>{{Ref-web|url=https://canalcocina.es/programa/maestros-del-pan|títol=Maestros del pan|consulta=2021-11-07|obra=[[Canal Cocina]]}}</ref> Cap aliment té la presència i significació en les seves obres com el pa.<ref>{{Ref-web|url=https://www.xavierolive.com/bacanal-blog/tendencias/dali-y-el-pan-una-relacion-mas-alla-de-la-gastronomia/|títol=Dalí y el pan, una relación más allá de la gastronomía|consulta=2021-08-29|cognom=Olivé|nom=X.|obra=Bacanal}}</ref> El pa és un tema recurrent i fetitxista en l'obra del pintor. Algunes pintures de Dalí amb pans són: