Taxonomia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Totes aquestes expressions són correctes
m Format
Línia 57:
La categoria fonamental és l'[[espècie]], car representa el tàxon clarament reconegut i diferenciat de mida més petita. Els sistemàtics, biòlegs evolutius, [[Biologia de la conservació|biòlegs de la conservació]], [[ecologia|ecòlegs]], [[agronomia|agrònoms]], [[horticultura|horticultors]], [[biogeografia|biogeògrafs]] i molts altres científics estan més interessats en els tàxons de categoria d'espècie que en els de qualsevol altra categoria. El concepte d'espècie ha estat intensament debatut tant per la [[sistemàtica]] com per la [[biologia evolutiva]]. Molts llibres recents se centren en la definició d'espècie i l'[[especiació]].<ref>{{ref-llibre| cognom = King | nom = M. | títol = Species evolution: The role of chromosome change. | any = 1993 | editorial = Cambridge University Press | lloc = Cambridge, UK. | isbn = 0-521-35308-4}}</ref><ref>{{ref-llibre| editor= Lambert, D. M. i Spencer, H. G. | títol = Speciation and the Recognition Concept: Theory and Application | editorial = Johns Hopkins University Press | any = 1995 | lloc = Baltimore | isbn = 0-8018-4740-0 (hardcover); 0-8018-4741-9 (paperback)}}</ref><ref>{{ref-llibre| editor= Claridge, M. F., Dawah, H. A., i Wilson, M. R. | títol = Species: the Units of Biodiversity | editorial = Chapman & Hall | any = 1997 | lloc = Londres | isbn = 0-412-63120-2; ISBN 978-0-412-63120-7}}</ref><ref>{{ref-llibre| editor= Howard, D. J. i Berlocher, S. H. | títol = Endless forms: Species and Speciation | editorial = Oxford University Press | any = 1998 | lloc = Nova York | isbn = 0-19-510901-5; ISBN 978-0-19-510901-6}}</ref><ref>{{ref-llibre| editor= Wilson, R. A. | títol = Species: New Interdisciplinary Essays | editorial = MIT Press. | any = 1999 | lloc = Cambridge, MA. | isbn = 0-262-23201-4 (Hardcover); ISBN 0-262-73123-1 (Paperback)}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = Levin | nom = D. A. | títol = The Origin, Expansion, and Demise of Plant Species | editorial = Oxford University Press | any = 2000 | lloc = Nova York | isbn = 0-19-512728-5 (hardcover); ISBN 0-19-512729-3 (paperback)}}</ref><ref>{{ref-llibre| editor= Wheeler, Q. D., i Meier, R. | títol = Species Concepts and Phylogenetic Theory: A Debate | editorial = Columbia University Press | any = 2000 | lloc = Nova York | isbn = 0-231-10143-0 (paperback), ISBN 0-231-10142-2 (hardcover)}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = Schilthuizen | nom = M. | títol = Frogs, Flies and Dandelions: Speciation - The Evolution of New Species. | editorial = Oxford University Press | any = 2001 | lloc = Oxford, RU. | isbn = 0-19-850393-8 (Hardcover); ISBN 0-19-850392-X (Paperback)}}</ref>
 
En animals, en especial en [[vertebrats]] de grans dimensions, el criteri de la capacitat d'[[híbrid (biologia)|hibridar]] és el més utilitzat per distingir espècies. En la majoria de vertebrats, els grups d'individus interfèrtils coincideixen amb els grups morfològics, ecològics i geogràfics, de manera que les espècies són fàcils de definir. Fins i tot es poden posar a provar els límits de les espècies analitzant la interfertilitat entre les poblacions. Aquest concepte d'espècie biològica fou el que dominà la literatura zoològica i, fins fa poc, també la botànica. Aquest criteri falla a l'hora de definir espècies de plantes, a causa que hi ha [[híbrid (biologia)|hibridació]] entre espècies que conviuen en un mateix lloc (a vegades, aquestes espècies reben el nom de «semiespècies», i el grup que les inclou on hibriden rep el nom de ''syngameon''); que la reproducció uniparental que evita l'intercanvi genètic (i crea poblacions mínimament diferenciades, anomenades «microespècies») i per tant una mateixa espècie pot incloure individus situats a llocs molt llunyans (com ara a continents diferents) que mai no intercanviaran material genètic entre si. Quant a les proves d'interfertilitat, en les plantes la interfertilitat de les poblacions varia entre el 0% i el 100%, i als nivells mitjans d'interfertilitat no es pot fer l'assignació d'espècie de manera inambigua segons el concepte d'espècie biològica.<ref name="Davis i Heywood 1963"/>). Per això els sistemàtics de plantes no defineixen les espècies com a comunitats reproductives, sinó com una població o un grup de poblacions que presenten molta evidència de formar un llinatge evolutiu independent, abandonant així el concepte d'espècie biològica.<ref name="Davis i Heywood 1963"/><ref>{{ref-publicació|autor = Ehrlich, P. R. | coautors = Raven, P. H. | article = Differentiation of Populations | publicació = Science | any = 1969 | exemplar = 165 | pàgines = 1228-1232 | id = {{PMID|5803535}} [PubMed - indexed for MEDLINE] | consulta=19-10-2007}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Raven, P. H. | article = Systematics and Plant Population Biology | publicació = Syst. Bot. | any = 1976 | exemplar = 1 | pàgines = 284-316 | id = doi 10.2307/2418721 | consulta=19-10-2007 | url = http://links.jstor.org/sici?sici=0363-6445(197623)1%3A3%3C284%3ASAPPB%3E2.0.CO%3B2-1}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Mishler, B. D. | coautors = Donoghue, M. J. | article = Species Concepts: A Case for Pluralism | publicació = Syst. Zool. | any = 1982 | exemplar = 31 | pàgines = 491-503 | id = doi 10.2307/2413371 | consulta=19-10-2007 | url = http://links.jstor.org/sici?sici=0039-7989(198212)31%3A4%3C491%3ASCACFP%3E2.0.CO%3B2-B}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Donoghue, M. J. | article = A Critique of the Biological Species Concept and Recommendations for a Phylogenetic Alternative | publicació = The Bryologist | any = 1985 | exemplar = 88 | pàgines = 172-181 | id = doi 10.2307/3243026 | consulta=19-10-2007 | url = http://www.phylodiversity.net/donoghue/publications/MJD_papers/1985/012_MJD_TheBryologist85.pdf | format = pdf}}</ref><ref>{{ref-publicació | autor = Mishler, B. D. | coautors = Brandon, R. N. | article = Individuality, Pluralism, and the Phylogenetic Species Concept | publicació = Biol. Phylos. | any = 1987 | exemplar = 2 | pàgines = 397-414 | id = ISSN 0169-3867 (Print) 1572-8404 (Online) | consulta = 19-10-2007 | url = http://www.springerlink.com/index/H874561318034253.pdf | format = pdf }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Nixon, K. C. | coautors = Wheeler, Q. D. | article = An Amplification of the Phylogenetic Species Concept | publicació = Cladistics | any = 1990 | exemplar = 6 | pàgines = 211-223 | consulta=19-10-2007}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Davis, J. I. | coautors = Nixon, K. C. | article = Populations, Genetic Variation, and the Delimitation of Phylogenetic Species | publicació = Syst. Biol. | any = 1992 | exemplar = 41 | pàgines = 421-435 | id = doi 10.2307/2992584 | consulta=19-10-2007 | url = http://links.jstor.org/sici?sici=1063-5157(199212)41%3A4%3C421%3APGVATD%3E2.0.CO%3B2-S}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = Kornet | nom = D. J. | títol = Reconstructing Species: Demarcations in Genealogical Networks | editorial = Dissertació doctoral no publicada. | any = 1993 | lloc = Institut voor Theoretische Bioilogie, Rijksuniversiteit, Leiden, Països Baixos.}}</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = Baum | nom = D. | coautors = Shaw, K. L. | editor= Hoch, P. C. i Stephenson, A. G. | capítol = Genealogical Perspectives on the Species Problem | editorial = Missouri Botanical Garden | pàgines = 289-303 | any = 1995 |títol=Experimental and Molecular Approaches to Plant Biosystematics (Monographs in Systematic Botany from the Missouri Botanical Garden, Vol. 53). | lloc = St. Louis. | isbn = 0-915279-30-4}}; ISSN 0161-1542</ref><ref>{{ref-llibre| cognom = McDade | nom = L. | editor= Hoch, P. C. i Stephenson, A. G. | capítol = Hybridization and Phylognetics | editorial = Missouri Botanical Garden | pàgines = 305-331 | any = 1995 | títol = Experimental and Molecular Approaches to Plant Biosystematics (Monographs in Systematic Botany from the Missouri Botanical Garden, Vol. 53). | lloc = St. Louis. | isbn = 0-915279-30-4}}; ISSN 0161-1542</ref>
 
Les [[població biològica|poblacions]] també són difícils de definir. Normalment es defineixen com a grups d'[[individu]]s d'una mateixa espècie que ocupen una regió geogràfica més o menys ben definida i en què els individus interaccionen entre si. La mida de les poblacions pot variar entre un individu i milions d'individus, i poden durar menys d'un any o milers d'anys. Poden ser el producte de la descendència d'un sol individu, o estar rebent constantment nous immigrants, de manera que també presenten diferents nivells de diversitat genètica.