Uruguay (vaixell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
m Format
Línia 13:
Però quan prendria més notorietat en aquest paper fou durant la [[guerra civil espanyola]]. Després del fracàs del [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]] a [[Barcelona]] hi foren confinats els generals [[Manuel Goded Llopis]] i [[Álvaro Fernández Burriel]] abans del seu judici i posterior condemna a mort.
 
L{{'}}''Uruguay'' passà a dependre del [[Servei d'Informació Militar]] (SIM), organisme d'intel·ligència creat per la República que va disposar de gran autonomia i fou majorment controla per "comunistes espanyols fidels a les directives de l'[[URSS]] e[[stalin]]ista". Això va provocar que a les cel·les del vaixell-presó coincidissin falangistes i franquistes amb dissidents ideològics, enemics potencials o reals de Stalin.<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté |nom=Josep Maria |coautors=Giovanni C. Cattini; Juli Cuéllar; Francesc Poblet; José Manuel Rúa; Queralt Solé; David Tormo |títol=La Guerra Civil a Catalunya. (1936-1939) 2. Una revolució en plena guerra | editorial= [[Edicions 62]] |lloc=Barcelona |data=2004 |pàgines=22 |isbn=84-297-5415-6}}</ref> Les condicions de vida dels presos eren lamentables, amuntegats a les cabines, amb brutícia i rates, menjar escàs i tractament brutal. Sovint alguns dels tancats eren trets per a ser executats sense judici als fossats de Santa Helena del [[Castell de Montjuïc]]. El director del vaixell-presó era el tinent d'assalt Anastasio Sánchez Monroy,<ref>{{Ref-web |url=http://www.surfeame.com/destacados/nina-exilio |títol=La niña del exilio |consulta=2015-02-08 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150208034805/http://www.surfeame.com/destacados/nina-exilio |arxiudata=2015-02-08 }}</ref> militant comunista i descrit pels presos com a individu sinistre. Entre els presos que passaren pel vaixell hi hagué [[Rafael Ulled i Altemir]] o el falangista [[Rafael Sánchez Mazas]].
 
== Enfonsament i desballestament ==