Casa de l'Aigua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 13:
| peu_a = Pla original del conjunt d'instal·lacions (1917)
}}
La '''Casa de l'Aigua'''
== Descripció ==
=== Conjunt arquitectònic ===
Estava connectada amb un edifici d'aspecte similar, situat a [[la Trinitat Vella]], a través d'una galeria per sota l'[[avinguda Meridiana]]. Aquesta xarxa també incloïa la [[conducció Baixa de Montcada]], que surt de la galeria cap a la ciutat, i l'[[aqüeducte Alt de Montcada]] previst fins a Vallcarca però que mai no va entrar en funcionament, tot i que si es va construir el [[pont dels Tres Ulls (Barcelona)|pont dels Tres Ulls]], a uns centenars de metres més amunt de la Casa de l'Aigua.▼
La instal·lació, que tenia funcions d'estació d'emmagatzemament, depuració i cloració de l'aigua captada als pous construïts al municipi veí de [[Montcada i Reixac]], està formada per una estació de bombeig situada al barri de Trinitat Vella, unes instal·lacions subterrànies de canalització i una estació de tractament i emmagatzematge situada a Trinitat Nova.{{sfn|NouBarris.net|2012}}
La '''Casa de l'Aigua de Trinitat Vella''', l'antiga estació de distribució i bombeig, està situada al barri de Trinitat Vella a tocar de l'[[Avinguda Meridiana]], i consta de tres petites edificacions. La més petita servia de punt de distribució de l'aigua provinent de la [[Conjunt Rec Comtal, Reixagó i Mina de Montcada|Casa de la Mina]] juntament amb la que s'extreia dels pous de la [[Casa de les Aigües (Montcada i Reixac)|Casa de les Aigües de Montcada]]. Una altra caseta guardava les electrobombes, les cuals van ser desmuntades, i una tercera edificació contenia un motor submarí, el qual va ser reconvertit en un generador elèctric. Anteriorment hi havia una quarta edificació que servia com a habitatge del guarda, i que va ser derruïda durant la construcció de la Meridiana.<ref>{{Ref-web|títol=Casa de l'Aigua de Trinitat Vella - Mapa Barcelona + Sostenible|url=https://bcnsostenible.cat/web/punt/muhba-casa-de-laigua|consulta=2022-03-16|llengua=ca}}</ref>
▲
La '''Casa de l'Aigua de Trinitat Nova''' es troba al barri de La Trinitat Nova i està formada per les instal·lacions dels dipòsits de decantació, cloració i emmagatzematge previs a la distribució de l'aigua, i es va util·litzar fins que es van construïr els nous dipòsits uns centenars de metres més enllà l'any 1989.
El dipòsit de la Trinitat Nova té una capacitat de 10.000 metres cúbics d'aigua, en un solar de 6.800 metres quadrats. Dues edificacions completaven la instal·lació; una, amb diversos instruments de mesura i, l'altra, amb una piscina amb un sistema de murs que renovava l'aigua del dipòsit.{{sfn|NouBarris.net|2012}}
=== Centre cultural ===
Actualment, els edificis permeten fer funcions de recepció i espai obert per a exposicions i altres activitats socioculturals i educatives, i els dipòsits s'han fet accessibles per tal de comptar amb una gran [[sala hipòstila]] per a usos diversos.
Els usos museístics actuals de la Casa de l'Aigua, com a espai vinculat al Museu d'Història de Barcelona, han permés incorporar continguts expositius que expliquen tant les característiques del conjunt patrimonial com aspectes relatius a la història dels usos i el proveïment d'aigua al [[pla de Barcelona]]. A l'edifici de l'antiga estació elevadora de Trinitat Vella i a l'interior de la galeria que la connecta amb el dipòsit de Trinitat Nova s'ha instal·lat l'exposició permanent “El fil de l'aigua: continuïtat i discontinuïtat”. Es tracta d'un recorregut per la història del proveïment d'aigua a Barcelona des de l'època romana, amb una incidència especial en la revolució que es produeix al tombant dels segles XIX i XX, quan els canvis tecnològics provocats per la Revolució Industrial modifiquen els vells equilibris entre l'aigua i la ciutat.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=MUHBA Casa de l’Aigua|url=https://www.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-casa-de-laigua|consulta=2022-03-16|llengua=es}}</ref>
Al dipòsit de Trinitat Nova s'ha incorporat la instal·lació expositiva permanent “Aigua km zero / BCN”, que vol recuperar la memòria d'una llarga tradició d'utilització i de [[gestió de l'aigua]] de proximitat en el territori delimitat per [[Collserola]], el riu [[Besòs]] i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Les aigües de proximitat, les que cauen al territori amb la pluja i les que hi arriben des d'altres llocs propers amb l'escorrentia, han determinat, al llarg de la història, el desenvolupament de les viles i poblacions del Pla de Barcelona i, fins l'era industrial, va conformar les relacions entre la societat i el territori. Unes relacions estretes i constants, atès que l'aigua era aliment, fertilitat agrícola, energia per a molins i diluent per a usos domèstics i industrials.<ref name=":0" />
== Història ==
La Casa de l'Aigua va ser construïda per la companyia pública municipal barcelonina [[Aigües de Montcada]] entre els anys 1915 i 1919. Després de l'epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 i va causar una alta mortaldat a causa de la contaminació de l'aigua distribuïda per la companyia municipal, va caldre renovar amb tota urgència el sistema de subministrament d'aigua de boca. Des d'on avui hi ha el barri de la
Durant els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil les instal·lacions subterrànies de la Casa de l'Aigua van servir temporalment com a refugis antiaeris per la gent del barri, però degut a que quedaven relativament allunyades paulatinament es van anar construir refugis més propers a les seves cases. Al final de la guerra s'havien arribat a construir 17 refugis només al barri de la Trinitat Vella.<ref>{{Ref-web|títol=La Casa del Agua de Trinitat Vella|url=https://www.barcelona.cat/es/conocebcn/pics/atractivos/la-casa-del-agua-de-trinitat-vella_99400265197.html|consulta=2022-03-16|llengua=es}}</ref>
El 31 de març de l'any 1989 els dipòsits de la [[Companyia d'Aigües de la Trinitat]] van tancar definitivament i de seguida van caure en un procés de degradació i atacs vandàlics.{{sfn|NouBarris.net|2012}}
Linha 38 ⟶ 47:
Avui dia, aquest lloc, que en un passat va ser vital en la història de Barcelona i en el proveïment d'un dels béns més preuats per a la supervivència, s'ha convertit en un espai on els veïns poden conrear els seus horts, i s'ha retornat al districte aquest origen rural i pagès.<ref>{{ref-web|cognom=Ajuntament de Barcelona-Nou Barris|url=http://meet.barcelona.cat/ca/descobreix-barcelona/districtes/nou-barris/casa-de-laigua|consulta=10 maig 2015|títol=La Casa de l'Aigua|obra=DescobreixBCN|any=2015}}</ref>
Entre els anys 2007 i 2013 l'[[Ajuntament de Barcelona]] va dur a terme la consolidació i millora del conjunt patrimonial. El 22 de març de 2018, en ocasió del [[Dia Mundial de l'Aigua]], s'obria el conjunt complet, després de la reobertura seqüencial de la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, dels espais de distribució i bombament al [[
== Referències ==
Linha 52 ⟶ 61:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{ref-llibre|cognom=Martín Pascual |nom=José Manuel|títol=Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929) |editorial=Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània |any=2007 |isbn=9788469121429 |url=http://www.tdx.cat/handle/10803/4808 |consulta=11 maig 2015}}
| |||