Casa de l'Aigua: diferència entre les revisions

 

Els usos museístics actuals de la Casa de l'Aigua, com a espai vinculat al Museu d'Història de Barcelona, han permés incorporar continguts expositius que expliquen tant les característiques del conjunt patrimonial com aspectes relatius a la història dels usos i el proveïment d'aigua al [[pla de Barcelona]]. A l'edifici de l'antiga estació elevadora de Trinitat Vella i a l'interior de la galeria que la connecta amb el dipòsit de Trinitat Nova s'ha instal·lat l'exposició permanent “El fil de l'aigua: continuïtat i discontinuïtat”. Es tracta d'un recorregut per la història del proveïment d'aigua a Barcelona des de l'època romana, amb una incidència especial en la revolució que es produeix al tombant dels segles XIX i XX, quan els canvis tecnològics provocats per la Revolució Industrial modifiquen els vells equilibris entre l'aigua i la ciutat.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=MUHBA Casa de l’Aigua|url=https://www.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-casa-de-laigua|consulta=2022-03-16|llengua=es}}</ref>

Al dipòsit de Trinitat Nova s'ha incorporat la instal·lació expositiva permanent “Aigua km zero / BCN”, que vol recuperar la memòria d'una llarga tradició d'utilització i de [[gestió de l'aigua]] de proximitat en el territori delimitat per [[Collserola]], el riu [[Besòs]] i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Les aigües de proximitat, les que cauen al territori amb la pluja i les que hi arriben des d'altres llocs propers amb l'escorrentia, han determinat, al llarg de la història, el desenvolupament de les viles i poblacions del Pla de Barcelona i, fins l'era industrial, va conformar les relacions entre la societat i el territori. Unes relacions estretes i constants, atès que l'aigua era aliment, fertilitat agrícola, energia per a molins i diluent per a usos domèstics i industrials.<ref name=":0" />