Castell de Guissona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment |
m Plantilles |
||
Línia 9:
La reconquesta cristiana de Guissona — llegim al·lusió a la vila i al castell— anà a càrrec del [[bisbe d'Urgell]] (sant) [[Sant Ermengol d'Urgell|Ermengol]]. L'acció reconqueridora va ésser duta a terme poc abans de l'any 1024, vers el 1016 en opinió del P. Sanahuja. L'historiador Lladonosa explica que vers el quinquenni 1020-1024 el bisbe Ermengol havia ja organitzat la part superior de la [[Ribera de Sió]], amb Guissona com a centre natural i punt de conjunció dels comtats de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] i d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]], enmig de terres despoblades i amb restes d'antigues construccions [[Art visigòtic|visigòtiques]] i [[Arquitectura romana antiga|romanes]]. És molt probable —afegeix— que en aquest extens territori persistís en bona part població mossàrab en contacte assidu amb els cristians del nord. Guissona s'anirà desenvolupant, sobretot a partir de l'any 1035, en ésser colonitzada la riba del [[Llobregós]], sobre [[Oliola]], i fins al seu desguàs a [[Ponts (Lleida)|Ponts]].
Vers el {{segle
A la vila de Guissona, el 1462, «amb motiu de la guerra del comte de Foix, hi entra lo mariscal de França senyor d'Orbal» i aleshores es comenta que «la construcció més interessant que posseeix Guissona és a un quilòmetre al NE., al punt on hi havia el lloc de Fluvià, avui desaparegut, i que conserva encara el nom aplicat a tota aquella partida de terme».
Línia 19:
== Arquitectura ==
[[Fitxer:Guissona 28-1-07 008.jpg|miniatura|esquerra|Canònica de Santa Maria (gener 2007)]]
A la vila medieval s'endevinen diversos moments. Un nucli fortificat on hi havia el castell que es data el {{segle|XI}} i era situat al punt més alt de Guissona i havia format part de la ciutat romana. Fora del nucli clos, l'entorn de la canònica de [[Santa Maria de Guissona]] i el fossar. S'hi han trobat enterraments moderns i medievals. Cap al {{segle
L'aparell constructiu del dit portal de l'Àngel presenta [[carreu]]s encoixinats propis de l'època baix medieval. Al costat occidental, un pany de muralla d'igual datació, molt modificat posteriorment. A l'est, hi resta un fragment de muralla d'uns 3 m d'alçada i 13 m de llargada on es veuen carreus regulars entre 30 i 40 cm de llarg. Aquest fragment coincideix amb el traçat del recinte baixmedieval podria tenir una cronologia més reculada. No es descarta, en funció d'estudis futurs, una datació als segles XII-XIII i, fins i tot, d'època islàmica (finals segle IX i començaments del segle X).
| |||