Deessa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 1:
[[Fitxer:Amsterdam_-_Museum_Willet-Holthuysen_18.JPG|miniatura|[[Afrodita]] és la deessa grega de la bellesa i l'amor.]]
Una '''deessa''' és un [[deïtat]]&nbsp;femenina en les [[Politeisme|religions politeistes.]]<ref>{{ref-llibre|cognom1=Ellwood|nom1=Robert S.|títol=The Encyclopedia of World Religions|data=2007|editorial=Facts on File|lloc=Nova York|isbn=1438110383|pàgina=181|edició=Rev.}}</ref>&nbsp; Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.&nbsp;Tanmateix, algunes deesses encarnen característiques masculines i femenines (com&nbsp;[[Sofia (saviesa)|Sofia]]), o fins i tot poden tenir elements que tradicionalment s'associen al gènere masculí (per exemple, Artemis). Les deesses han estat especialment vinculades amb les virtuts de la [[bellesa]], l'[[amor]], la [[Mare|maternitat]] i la fertilitat (El culte a la mare-deessa en la prehistòria), però a causa de la seva flexibilitat dins gènere del retrat, també han estat associades amb idees com la [[Déu de la guerra|guerra]], la [[creació]], i la mort.
 
Dins algunes fes, una figura femenina sagrada té un lloc central en l'[[Pregària|adoració]] i l'oració religiosa. Per exemple, en el [[Xactisme]], una de les tres sectes més importants de l'Hinduisme, s'adora una força femenina que anima el món. En el [[budisme tibetà]], el més elevat que qualsevol persona pot aconseguir és esdevenir com la femella gran femella Buddhas (p. ex. [[Tara (budisme)|Arya Tara]]), que es representa com una protectora suprema, agosarada i plena de compassió amb tothom.
 
La primacia d'una monoteista o gairebé monoteista "Gran deessa" és defensada per algun [[matriarcat]]&nbsp;modern com una versió femenina, que precedeix o es pot comparar al Déu abrahàmic associat amb el relat històric del&nbsp; [[monoteisme]] al Mediterrani en l'Edat Axial.
 
Les religions [[Politeisme|politeistes]], incloent els reconstruccionalismes politeistes, honoren a diverses deesses i déus, i normalment els entenen com a déus separats. Aquestes deïtats poden formar part d'un panteó, o diferents religions poden tenir deïtats tutelars. Els reconstruccionistes, com els seus antics predecessors, honoren les deïtats particulars dels seus territoris o país d'origen.