Friz Freleng: diferència entre les revisions

Harman i Ising van deixar l'estudi de Schlesinger després de disputes sobre pressupost el  1933. Schlesinger va quedar sense directors experimentats i va promoure Freleng. El jove animador va introduir la primera estrella de l'estudi després de Bosko, [[Porky Pig]], en ''I Haven't Got a Hat'' de [[1935]]. El curtmetratge és important per tenir un dels primers exemples de caracterització en un dibuix animat. Porky era diferent a Bosko i al seu reemplaçament Buddy pel que va ser bastant popular.

El 1937, Freleng es va unir a l'estudi d'animació de [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]] liderat per Fred Quimby. Per al disgust de Freleng, va estar treballant en una sèrie anomenada ''The Captain and the Kids'', una versió de la popular [[tira còmica]] ''[[The Katzenjammer Kids]].'' La sèrie no va obtenir l'èxit que Freleng esperava; degut principalment a la popularitat dels animals parlants en l'època. El reemplaçament de Quimby, Harry Hershfield, no tenia el mateix nivell de lideratge que el seu predecessor, i Freleng va tornar a Warner Bros. quan el seu contracte va acabar el  1940.

L'actitud de no-intervenció de Schlesinger cap als seus animadors li va permetre crear diversos curtmetratges còmics, com ''You Oughta Be in Pictures'' de 1940 on l'ànec Lucas li parla a Porky de deixar Warner Bros. per trobar treball en una altra part. Freleng i els seus animadors es van mantenir a l'una amb la Disney i la seva superioritat tècnica fent els dibuixos animats més i més còmics (encara que, com era comú per a l'època, un nombre de curts incloïen temes racistes contra les persones de color i propaganda anti japonesa). L'estil de Freleng va madurar ràpidament, i es va convertir en un mestre de la coordinació ''còmica'' (comic timing). També va introduir o va redissenyar diversos personatges de Warner, com a Sam Bigotis el 1945, el duo [[El gat Silvestre|Silvestre]] i [[Tweety Bird|Piuet]] el  1947 i [[Speedy González|Speedy Gonzales]] el  1955.

Tan bon punt l'estudi Warner va tancar el&nbsp; 1964, Freleng va llogar-lo per crear dibuixos animats amb el productor David Hudson DePatie. DePatie-Freleng Enterprises va estar encarregat de crear la seqüència al començament de la pel·lícula ''[[La Pantera Rosa|La pantera rosa]]'', Freleng va fer un [[Pantera Rosa|fel]]<nowiki/>í [[Pantera Rosa|de personalitat relaxada]] per a aquesta seqüència. El personatge es va tornar tan popular que Freleng el va portar de tornada el&nbsp; 1964 amb un curtmetratge per [[United Artists]], que va guanyar un Oscar.

Jack Warner estava molest, ja que el seu edifici era utilitzat per crear curtmetratges per als seus antics competidors, així que DePatie i Freleng es van mudar al [[Vall de San Fernando|Valle de Sant Fernando.]] Freleng va fer una sèrie de la Pantera Rosa, i el&nbsp; 1969 el personatge va ser emès per [[televisió]].

Quan Warner Bros. va decidir obrir novament el seu estudi d'animació el&nbsp; 1964, ho van fer solament amb el nom; DePatie i Freleng van produir els dibuixos animats fins a 1967. A aquests curts els mancava l'antic esperit, no obstant això, i amb l'excepció de la Pantera Rosa, els treballs posteriors de Freleng no van igualar als clàssics.

Després de la seva mort el&nbsp; 1995, va ser enterrat en el ''Hillside Memorial Park Cemetery'' en Culver City, Califòrnia. Va morir a l'edat de 89 anys.