Luis Lacasa Navarro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3:
Titulat per l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid]] el [[1921]], va ampliar estudis d'urbanisme a [[Alemanya]]. Va ser un dels introductors del moviment [[racionalisme|racionalista]] a [[Espanya]] i se li considera membre de l'anomenada [[Generació del 25]].
 
Va participar en concursos i va guanyar entre d'altres: el concurs per a erigir l'[[Hospital Provincial de Toledo]] (1926-1931), i el concurs per a construir l'Institut Nacional de Física i Química de la Fundació Rockefeller (l'''[[Edifici Rockefeller]]'', 1927-1932), ambdós al costat de [[Manuel Sánchez ArquesArcas]].
 
En la ''Residència d'Estudiantes'' es va fer amic d'[[Alberto Sánchez]], de [[Federico García Lorca]], de [[Luis Buñuel]] i d'altres. Va construir el nou edifici per a la [[Residència d'de Estudiantes de Madrid|Residència d'EstudiantesEstudiants]] en la [[Ciutat Universitària de Madrid]] (1928-1932), que després de la guerra civil es va repartir entre els [[Col·legi major|Col·legis Majors]] [[Col·legi Major Jiménez de Cisneros|Jiménez de Cisneros]] i [[Col·legi Major Antonio de Nebrija|Antonio de Nebrija]], i va realitzar, juntament amb [[Josep Lluís Sert]], el Pavelló d'Espanya en la Exposició de París de 1937.
 
A l'acabar la guerra es va veure obligat a exiliar-se i va marxar a Moscou, on va viure fins a la seva mort. Solament va tornar A Espanya en un curt viatge el 1960. Lacasa va ser un dels tres arquitectes que va ser sancionat pel [[Col·legi d'Arquitectes de Madrid]].