Sant Galderic: diferència entre les revisions

| nom = sant Galderic

| nom_naixement = Gaudericus

| enaltiment = laic, confessor

| lloc_naixement = [[Saint-Gaudéric|Sant Galderic]] ([[Carcassès]])

| lloc_defuncio = [[Sant Martí del Canigó]]

| sepultura = [[Catedral de Perpinyà]] (fins al 1781, a S. Martí del Canigó); relíquies a [[Fanjaus]], [[Sant Pau del Camp]] (Barcelona) i [[Sant Martí del Canigó]] (des de 2008)

| festivitat = [[16 d'octubre]]

| venerat_a = [[Església Catòlica Romana]], [[Església ortodoxa]]

| iconografia = Amb agullada, amb espigues de blat a la mà.

| orde = [[Benedictins]]

| canonitzat_per = Raimon II, bisbe de Tolosa i el Concili de Narbona

| patronatge = [[Rosselló]], [[Conflent]], [[Vallespir]], [[Perpinyà]], [[Mirapeis]], [[Sant Martí del Canigó]]; [[pagès|pagesos]]

Si bé algunes vegades, poques, es representa Sant Galderic vestit amb l'hàbit benedictí, sobretot en alguna pintura o estampa rossellonesa antiga, són més abundants les imatges dels segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}} on se'l veu abillat amb una casaca tancada pel mig, amb botons fins al coll i cenyit amb un cinturó, generalment amb sivella. Les calces fins a sota els genolls, lleugerament bombades, acabant dins d'unes polaines ajustades a les cames, i també molt sovint abotonades de dalt a baix per darrere. Els seus atributs són: a la mà dreta unes espigues de blat, a l'esquerra una agullada, o viceversa; rarament se substitueix per una forca. Podem dir amb seguretat que el seu atribut principal, i que el distingeix dels altres sants pagesos és l'agullada. L'agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l'extrem de baix, que serveix tant per netejar l'aparell de llaurar com per empènyer els bous. És una eina llarga, més llarga que l'alçada d'un home, que actualment ha caigut en desús a la causa de la mecanització del camp. En alguns indrets, l'agullada porta un ganxo a l'altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s'esgarrien del ramat. Alguns equivocadament, posen un parell de bous llaurant, és una errada, doncs és una característica de Sant Isidre, patró de la pagesia castellana. En alguns llocs parroquials d'economia minsa van canviar les espigues per una rella de llaurar per transformar la imatge de Sant Galderic en Sant Isidre, després que el vaticà autoritzés els reis a nomenar bisbes, aleshores des de Castella es van enviar a Catalunya bisbes castellans que coneixien les tradicions i costums religioses de Catalunya i van imposar les de Castella, hi algunes imatges que es pot observar el nom de Sant Isidre afegit al damunt del de Sant Galderic. La grafia '''Galdric''', en català es un error ortogràfic, ja que es tracta d'una vocal pretònica que es pot ometre en la seva forma oral, però no es pot deixar de posar en la seva forma escrita. De la mateixa manera que podem dir "Tresa" però hem d'escriure "Teresa", i altres molts exemples. Tot i això, la forma Galdric és gairebé l'única que es troba a Catalunya Nord.