Mazdak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
m Verb transitiu |
||
Línia 13:
Els mazdequites donaven suport per la successió al tron al príncep Kabus, i l'altra fill Cosroes (després [[Cosroes I el Just]])
es va aliar al clergat [[zoroastrians|zoroastrià]]. Mazdak va anar amb els seus a la capital, es diu que cridat a una discussió religiosa, o per proclamar a Kabus. Kobad es va veure pressionat per la força que encara conservaven els grans i el clergat zoroastrià; segons la tradició Cosroes el va convèncer el seu pare de la falsedat de les seves doctrines, però més probablement va haver de cedir per no perdre el poder; Cosroes va fer matar
Els mazdaquites que van sobreviure van haver de fugir a l'[[Àsia Central]] fora de l'imperi i hi hauria hagut un centre a la regió de [[Rayy]], regió sobre la qual els sassànides no tenien autoritat almenys plenament. Grups de neomazdaquites s'esmenten per tot l'Iran al segle VII a l'inici de l'islam, sent anomenats ''mazdakiya'' a Rayy i [[Hamadan]], i també ''muhammira'' (vestits de roig) a [[Gurgan]], i ''mubayyida'' (vestits de blanc) a l'Àsia Central. Al segle IX es van fraccionar en diverses sectes designades pel nom dels seus respectius caps i en aquest temps era una doctrina dualista basada en la diferència entre la Llum (que actuava intencionadament) i la Tenebra (que actuava a l'atzar). Les principals sectes neomazdaquites foren els [[Abu Muslimiyya]], els [[sunbadh|sunbadhiyya]], els [[mukanna|mukannaiyya]] (al [[Gran Khorasan |Khurasan]]) i sobretot els [[khurramiyya]] (a l'[[Azerbaidjan]]). D'aquests darrers va sorgir la subsecta Kudhakiyya.
|