El Trencanous: diferència entre les revisions

m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
{{Infotaula composició}}
[[Fitxer:Sugar Plum Fairy.jpg|miniatura|La fada de sucre, sobirana dels dolços, es presenta amb el seu príncep o rei al segon acte.]]
'''El Trencanous''' (en [[rus]] ''Щелкунчик'', ''Xtxelkúntxik'') és una obra de [[ballet]] amb partitura de [[Txaikovski]], estrenada el [[18 de desembre]] de [[1892]] ([[6 de desembre]] del [[Calendari julià|Calendari Julià]]) al [[Teatre Mariïnski]] de [[Sant Petersburg]], sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la [[coreografia]] de [[Lev Ivànov]]. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.<ref name="TchaikovskyKowalchyk1996">{{ref-llibre|autor=Peter Ilyich Tchaikovsky|nom2=Gayle |cognom2= Kowalchyk|nom3=E. L. |cognom3 = Lancaster|títol=The Nutcracker Suite: Late Elementary/Early Intermediate|url=http://books.google.cat/books?id=aLx1Dn6hDzIC&printsec=frontcover&dq=nutcracker+tchaikovsky&hl=ca&ei=eWW8Tb7IE8fS4wbj3qjIBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CF4Q6AEwCQ#v=onepage&q&f=false|consulta=30 abril 2011|data=1 agost 1996|editorial=Alfred Music Publishing|isbn=9780739022986}}</ref>
 
== Argument ==
El ballet explica un conte de [[Nadal]]. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara (en algunes versions és Maria, i Clara el nom de la seva nina) prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un tiet padrí anomenat el Regidor Drosselmeyer arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents, fins a acabar amb tres nines precioses, que ballen un ''solo'' cadascuna. La Clara se les mira embadalida, però cap és per a ella i, a sobre, és l'única que al final es queda sense res. Finalment, el seu tiet padrí li diu que només té un soldat trencanous de fusta amb forma de soldadet, però que no gosa donar-li perquè els altres nens i les altres nenes ja l'han rebutjat. Ella l'accepta de molt bon gust i de fet li agrada molt, està tan contenta de tenir una joguina que no para d'imaginar jocs amb ella i li sembla un regal meravellós. Vist amb els ulls d'ella, sembla com si la joguina fos realment molt valuosa i fins i tot ara molts nens i moltes nenes, alguns dels quals potser l'havien rebutjat, preferirien tenir-lo abans que el que els ha tocat. Ella es mostra tan il·lusionada que el seu germà té un atac d'enveja i de cop li trenca la joguina. És ja tard, la festa ha acabat i tots marxen a dormir. Només llavors sabem que el seu tiet padrí hi va una mica més tard, que es pren la molèstia de reparar el soldadet amb molta cura. La Clara, que no ho sap, està tan trista que no pot dormir i baixa a la sala, llavors veu com el soldadet trencanous i les altres joguines prenen vida i els ratolins viuen i actuen com a éssers humans. La Clara es troba amb el soldadet trencanous, que com les altres joguines ha pres mida humana, i connecten ràpidament. El primer acte acaba amb la parella ballant entre flocs de neu i [[Fada|fades]].
 
Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller o príncep i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l'arbre amb la seva joguina a la mà, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina està arreglada. A l'escena final la Clara visita el seu tiet padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l'hagi reparada, i coneix el fill del seu misteriós tiet padrí... que és idèntic a la forma humana del soldadet trencanous del somni. Hi ha coreografies diferents que acaben la història quan la Clara desperta o amb la parella marxant en trineu, sense que ella desperti. La història completa, com passa amb el conte, té moltes versions, a les quals hi apareixen o no diversos personatges, danses i músiques. [[George Balanchine]] en va fer el [[1954]] una coreografia simplificada perquè pugui ser ballada per nens i nenes.
 
== Instrumentació ==
 
=== Primer acte ===
L'obra comença amb una obertura «en miniatura», la qual també comença la Suite. La música crea l'ambient conte de fades mitjançant els registres alts de l'orquestra. El teló s'obre i mostra la casa dels Stahlbaum, en la qual es prepara la festa de la vigília de Nadal. La Clara, el seu germanet Fritz i els seus pares estan celebrant la nit amb amics i família, quan entra el seus tiet i padrí misteriós, Herr Drosselmeyer. Es treu de pressa un sac de regals per a tots els nens. Tots els nens i totes les nenes estan feliços, excepte la Clara, qui no ha rebut un regal encara. Herr Drosselmeyer presenta llavors tres nines de grandària natural, cadascuna ballant entorn de si. Quan estan completes les danses, la Clara s'apropa aal seu tiet i padrí Herr Drosselmeyer demanant un regal. Sembla que a ell li falten més regals, i la Clara corre a la seva mare tenint una arrencada de llàgrimes. Drosselmeyer presenta després una joguina de un soldat trencanous, en la forma tradicional d'un soldat amb uniforme de formació. Clara està encantada, però el seu germà sent enveja i fallida el trencanous. La festa acaba i la família Stahlbaum se'n va a dormir. Mentre tots estan dormint Herr Drosselmeyer arregla el soldar Trencanous. Després la Clara es desperta i veu que la seva finestra és oberta. Quan el rellotge toca la mitjanit, Clara sent el so de ratolins. Es desperta i tracta d'escapolir-se, però els ratolins la detenen. Potser Clara estigui somiant encara: L'arbre de Nadal de sobte es torna enorme, omplint la sala. El soldat trencanous pren vida, ell i els seus soldats s'aixequen per defensar a Clara, i el Rei dels ratolins encapçala als seus ratolins en batalla. Aquí Txaikovski segueix el clima «de miniatura» de l'obertura, posant la majoria de la música de batalla en els registres alts de l'orquestra. Succeeix un conflicte, i quan Clara ajuda al Trencanous sostenint la cua del rei dels ratolins i tirant-li una sabata, aquest aprofita l'oportunitat i apunyala al rei, que mor. Els ratolins es retiren portant-se al seu líder. Després, el Trencanous es transforma en un príncep. (En el conte original de Hoffmann i en les versions del Ballet Reial de 1985 i 2001, el príncep és el nebot de Drosselmeyer, a qui el rei dels ratolins havia convertit en un soldat Trencanous, i tots els esdeveniments després de la festa de Nadal s'han arreglat per Drosselmeyer per eliminar l'encanteri). la Clara i el príncep viatgen a un món on flocs de neu ballarins els saluden i on fades i reines ballen per donar-los la benvinguda a Clara i al príncep al seu món. La música expressa les imatges meravelloses presentant un cor de nens sense paraules. El teló cau i acaba el primer acte.
 
=== Segon acte ===
[[Fitxer:Nutcracker set designs.jpg|miniatura|El dibuix original de Konstantin Ivanov per a l'escenari de ''El Trencanous'', segon acte (1892).]]
La Clara, el soldat Trencanous i Drosselmeyer arriben al Regne dels Dolços on els rep la fada de Sucre, el seu Cavaller, Rei o Príncep i la resta dels dolços. Se succeeixen una dansa espanyola, identificada de vegades amb la xocolata, una xinesa, de vegades amb el te, una àrab, cafè, i una russa, de vegades cridada Bastons de Caramel (la dansa russa és el Trepak), Mamà Gingebre i els seus putxinel·lis (de vegades Bombons, o Pallassos de la cort en la representació de Mijaíl Baryshnikov), les Flautes de llengüeta (de vegades Pastores de Marzipan o Mirlitons), la Fada de Sucre i el seu Cavaller, Rei o Príncep, i el Vals de les Flors. Però les danses al Regne dels Dolços no sempre segueixen el mateix ordre.
 
Després de les celebracions, la Clara es desperta sota l'arbre nadalenc amb el seu trencanous de fusta, alegre per la seva meravellosa aventura, i cau el teló. No obstant això, en la versió de Balanchine, mai es veu a la Clara despertant, sinó que després de totes les danses en el Regne dels Dolços, ella i el Príncep Trencanous llisquen en un trineu tirat per rens i finalitza l'obra. El somni ha estat real, com en el conte original de Hoffmann. La versió del Ballet Real també el representa d'aquesta manera. Finalment, el nebot de Drosselmeyer, que havia estat transformat en el soldat trencanous, reapareix sota forma humana a la botiga de joguines del seu oncle.
 
== Nova coreografia ==
Baryshnikov omet la Fada de Sucre i el Príncep Koklyush, i els dona les seves danses a Clara i al Príncep Trencanous, així que en la seva versió, els últims no són simplement espectadors en el segon acte, com en altres representacions (la de Balanchine notablement). A més, encara que sona la música de la Mamà Gingebre, mai la veiem; només quatre pallassos de la cort que ballen la dansa.
 
En la versió de Barýshnikov, al contrari del que s'escriu sovint, el germà de la Clara, Fritz, no trenca el soldat Trencanous, sinó un convidat borratxo sense nom a la festa de Nadal que està intentant fer que la joguina creixi fins que sigui de mida natural. L'última vegada que l'hi veu en una forma «humana» és mentre es va alegre amb els altres convidats, però al final es converteix en el Rei dels ratolins en el somni de Clara.
 
Originàriament, la versió d'aquesta representació en el teatre era protagonitzada per Baryshnikov, Marianna Tcherkassky com Clara, i Alexander Minz com Drosselmeyer. No obstant això, per a la versió de televisió el personatge de Clara se li va donar a Gelsey Kirkland, i és Kirkland més que Tcherkassky que s'ha vist molt en aquesta representació del ballet. Es considera que Clara és un dels personatges més memorables de Gelsey.
Usuari anònim