Miguel de Gurrea y Cerdan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Miguel de Gurrea, va ser baró de Gurrea, fill de Lope de Gurrea y de Gurrea. L'estiu de 1515 comandà l'[[Setge de Bugia (1514)|expedició mallorquina]] de socors a la ciutat nord-africana de [[Bugia (Algèria)|Bugia]], assetjada pels corsaris musulmans.<ref>{{ref-llibre |cognom=Mut |nom=Vicenç |títol=Historia del reyno de Mallorca |pàgines=364 |editorial=Herederos de Gabriel Guasp |any=1650 |url=https://books.google.es/books?id=4AJOtlLZ3CYC&pg=PA364&dq=1514+bugia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjG75XoufL2AhUDxhoKHRaYDE0Q6AF6BAgEEAI#v=onepage&q=1514%20bugia&f=false |llengua=castellà}}</ref> El gener de 1516 tornà a Mallorca, on establí una forta vigilància de les costes per por de les possibles represàlies musulmanes.
El 1517, per pressió del procurador reial Francesc Burgues, fou destituït del seu càrrec. L'any següent fou rehabilitat a petició dels [[menestral]]s, malgrat l'oposició de les autoritats reials i dels estaments privilegiats. Tornà a Mallorca el desembre de 1520, quan ja es perfilava la revolta de les [[Germanies de Mallorca|Germanies]], que esclatà el febrer de 1521. Gurrea intentà fer desistir de la rebel·lió els caps dels oficis, però finalment va fer empresonar set menestrals el 6 de febrer de 1521. Aquest fet precipità una revolta adreçada a alliberar els empresonats que culminà en la destitució de Gurrea el març de 1521. La causa de la seva suspensió va ser la seva condició d'aragonès, que l'inhabilitava del càrrec de [[virrei]] per un privilegi reial (1344) de [[Pere el Cerimoniós]].<ref group="nota">
Miguel de Gurrea va ser odiat per les faccions aristocràtiques que veien en ell un executor de la política reformista de la monarquia, i després pels agermanats, que el consideraven el gran defensor de la situació injusta existent. Per això moltes vegades l'anomenaren amb els malnom de ''Borrelló'', ''Fideu'' o ''Diablot''.
Expulsat de Mallorca, Gurrea es refugià a[[Eivissa (illa)| Eivissa]], a partir de maig de 1521, des d'on envià informes al rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles]] i preparà la lluita contra els agermanats. La seva presència impedí que la població eivissenca s'agermanàs amb Mallorca. L'octubre de 1522, el virrei, que s'havia refugiat a Eivissa desembarcà amb les tropes reials a [[Alcúdia]], des d'on inicià la reducció de les viles de la [[part forana]] en les [[Batalla de Muro|batalles de Muro]], [[Batalla de Son Fornari|Son Fornari]] i finalment a la [[batalla de Rafal Garcés (1522)|de Rafal Garcés]]<ref>{{ref-web |url=http://dbalears.cat/actualitat/balears/la-lluita-de-la-part-forana-l-oblit-de-la-historia.html |títol=La lluita de la Part Forana, l'oblit de la història |consulta=9/4/2015 |editor=DBalears |data=21/8/2011 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200713001447/https://www.dbalears.cat/actualitat/balears/la-lluita-de-la-part-forana-l-oblit-de-la-historia.html |arxiudata=2020-07-13}}</ref> el desembre de 1522. Posà tot d'una [[Setge de Ciutat de Mallorca|setge a la Ciutat de Mallorca]], que es va retre el març de 1523. Gurrea dirigí una rigorosa repressió contra els agermanats, continuada a partir de 1525 pel seu successor Carles de Pomar.<ref>{{GEM|6|394|Gurrea y Cerdán, Miguel de}}</ref>
== Notes ==
{{Referències|grup=nota}}
== Referències ==
| |||