|
'''Discurs d'odi''' significa un tipus de [[discurs]] o sistema que (més enllà de la violència o l'insult ocasionals<ref name>{{Ref-web|títol="Deleplace2009">Deleplace M (Ed.) (2009). Les discours de la haine:, récitsRécits et figures de la passion dans la cité (VolCité|url=https://www. 1135)septentrion. com/fr/livre/?GCOI=27574100857610|editor=Presses Univ.Universitaires du Septentrion. voir notamment p 12|consulta=2022-14.04-02|llengua=FR}}</ref>) ataca una persona o un grup de persones en funció de diverses característiques (color de pell, ètnia, edat, gènere, orientació sexual, religió, etc.). La història ha demostrat que el discurs d'odi pot conduir a [[Suïcidi|suïcidis]],<ref>John, A. et al. Self-harm, suicidal behaviours, and cyberbullying in children and younG people: systematic review. J. Med. Internet Res. 20, e129 (2018).</ref> [[Linxament|linxaments]], [[Tiroteig massiu|afusellaments massius]],<ref>Berman, M. Prosecutors Say Accused Charleston Church Gunman Self-Radicalized Online https://www.washingtonpost.com/news/post-nation/wp/2016/08/22/prosecutors-say-accused-charleston-church-gunman-self-radicalized-online/ (2016).</ref><ref>Pagliery, J. The Suspect in Congressional Shooting Was Bernie Sanders Supporter, Strongly Anti-Trump http://www.cnn.com/2017/06/14/homepage2/james-hodgkinson-profile/index.html (2017).</ref><ref>Yan, H., Simon, D. & Graef, A. Campus Killing: Suspect is a Member of ‘Alt-Reich’ Facebook Group http://www.cnn.com/2017/05/22/us/university-of-maryland-stabbing/index.html (2017).</ref> [[Atemptat|atacs]] amb explosius<ref>Amend, A. Analyzing a Terrorist’s Social Media Manifesto: the Pittsburgh Synagogue Shooter’s Posts on Gab https://www.splcenter.org/hatewatch/2018/10/28/analyzing-terrorists-social-media-manifesto-pittsburgh-synagogue-shooters-posts-gab (2018).</ref>, [[Guerra|guerres]], crims massius i [[Genocidi|processos genocides]] com a l'antiga [[Guerres de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i [[Genocidi de Ruanda|Ruanda]].<ref>GAYER L & JAUNAIT A (2000) ''Discours de guerre contre dialogues de paix Les cas de l'ex-Yougoslavie et du Rwanda'' Cultures et conflits, (40), 97-128 ([https://www.jstor.org/stable/45046356?seq=1#page_scan_tab_contents extrait/page 1])</ref>
L'expressió està especialment influenciada pels moviments de protesta social a [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] com [[Black Lives Matter]] i d'altres, que amb historiadors i sociòlegs es comprometen a identificar i desxifrar aquest discurs en l'escrit i en la parla, així com en determinats comportaments públics. Aquest tipus de discurs també s'anomena "antilocució" a l'[[escala d'Allport]] (que mesura el grau en què es manifesta el prejudici en una societat).
Hi ha molt debat sobre la [[llibertat d'expressió]], el discurs d'odi i la legislació sobre el discurs de l'odi.<ref>{{Cite web |url=http://assets.cambridge.org/97805211/91098/frontmatter/9780521191098_frontmatter.pdf |title=Herz, Michael and Peter Molnar, eds. 2012. ''The content and context of hate speech''. Cambridge University Press. |access-date=31 March 2018 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180713011547/http://assets.cambridge.org/97805211/91098/frontmatter/9780521191098_frontmatter.pdf |archive-date=13 July 2018 |url-status=dead }}</ref>
== Referències ==
|
