Basili de Cesarea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències |
Referències |
||
Línia 12:
| patronatge = [[Capadòcia]], administradors d'hospitals, educació; [[basilians]]
}}
'''Basili de Cesarea''', sovint conegut com a '''Basili el Gran''' (c. 330, [[Cesarea de Capadòcia]], actualment [[Turquia]] - [[1 de gener]] de [[379]], Cesarea de Capadòcia) fou [[Diòcesi de Cesarea de Capadòcia|bisbe de Cesarea de Capadòcia]] i és venerat com a [[sant]] per les esglésies occidentals i orientals.<ref>{{Ref-web|títol=Basili el Gran|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008125.xml|consulta=2022-04-03|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|data=01/11/1986}}</ref><ref name=":0">{{Ref-web|títol=San Basilio el Grande|url=https://web.archive.org/web/20061007092806/http://www.enciclopediacatolica.com/b/basilio.htm|data=2006-10-07|consulta=2022-04-03|editor=enciclopediacatolica.com}}</ref>
== Biografia ==
Va néixer el [[329]] a una família nobiliària cristiana de la ciutat de [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]]. El seu pare, [[Basili i Emèlia de Cesarea|Basili]], fou un advocat de mèrit i mestre de retòrica. La mare es deia Emèlia. La seva àvia Macrina de [[Neocesarea]] ([[Regió del Pont|Pont]]) el va educar en els principis cristians i fou alumne de [[Gregori Taumaturg]], bisbe de la ciutat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Patrología didáctica|url=https://books.google.es/books?id=Bp-aDwAAQBAJ&pg=PT150&dq=basilio+cesarea+gregorio+taumaturgo&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwjbvrfRwvf2AhWQyYUKHViRDQYQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=basilio%20cesarea%20gregorio%20taumaturgo&f=false|editorial=Verbo Divino|data=2018-07-16|isbn=978-84-9073-426-1|llengua=es|nom=José Alberto|cognom=Hernández Ibáñez}}</ref>
Es va educar a Cesarea i Constantinoble. Va estudiar amb [[Libani]]. Després va anar a Atenes on va estudiar del [[351]] al [[355]] amb Himeri i Proeresi; amb ell van estudiar [[Julià l'Apòstata]] i [[Gregori de Nazianz]]; aquest darrer fou el seu més íntim amic. Fou el millor alumne de retòrica, filosofia i ciència.
Línia 21:
El [[355]] va tornar a Cesarea i va fer un temps d'advocat però aviat ho va deixar per dedicar-se a la vida religiosa tal com també va fer la seva germana Macrina. El [[357]] va viatjar per Síria, Palestina i Egipte per aprendre de la vida monàstica i a la tornada es va retirar a una muntanya a la vora del [[riu Iris]] prop de Neocesarea on va viure en reclusió per 13 anys fundant el monestir d'Ibori. Allí la família tenia una finca on Basili va reunir un grup de devots als que es va unir aviat Gregori Nazanzié. En aquests anys es va dedicar a la lectura i el seu escriptor favorit fou [[Orígenes|Orígens]]. Va predicar també per tot el Pont.
El [[359]] va anar en ambaixada a Constantinoble juntament amb [[Basili d'Ancira]] i [[Eustaci de Sebaste]], per obtenir la confirmació imperial dels decrets del sínode de [[Selèucia d'Isàuria]] en què els [[homiousians]] havien condemnat als [[anomians]]. Per aquesta època fou fet lector a l'església de Cesarea pel bisbe [[Diani]], i després fou diaca ordenat pel bisbe d'Antioquia, [[Meleci d'Antioquia|Meleci]].<ref name=":0" />
El [[360]] va sortir de Cesarea i va tornar al seu monestir quan Diani es va adherir a la confessió arriana al sínode d'[[Ariminum]]. El [[361]] [[Julià l'Apòstata]] el va convidar a la cort però va refusar perquè l'emperador no seguia la doctrina cristiana. El 363 Diani, a punt de morir, el va cridar a Cesarea, i el seu successor [[Eusebi de Cesarea|Eusebi]] el va ordenar prevere però el va deposar el [[364]] per raons desconegudes i es va retirar altre cop al monestir juntament amb Gregori Nazianzé.
Basili es va oposar als [[Arianisme|arrians]] i va escriure una obra contra [[Eunomi]]; debilitats els arrians, Eusebi va cridar altre cop a Basili a Cesarea i li va confiar l'administració de l'església el [[365]].<ref>{{Ref-llibre|títol=La diferencia moderna de la religión: la misa latina (1517-1570)|url=https://books.google.es/books?id=BjRNDwAAQBAJ&pg=PT123&dq=basilio+cesarea+arrianismo&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwjKpaz8xPf2AhUwzYUKHSECCiI4ChDoAXoECAkQAg#v=onepage&q=basilio%20cesarea%20arrianismo&f=false|editorial=El Colegio de Sonora|data=2016-06-01|isbn=978-607-8480-12-8|llengua=es|nom=Marco|cognom=Ornelas}}</ref>
A la fam de [[Capadòcia]] del [[367]] i [[368]] va tenir una conducta exemplar i va dedicar tota la seva fortuna a auxiliar als necessitats i es va fer tan popular que a la mort d'Eusebi el [[370]] fou elegit en el seu lloc om bisbe de Cesarea, metropolità de Cesarea i Exarca del Pont.
Línia 34:
Fitxer:Main church, Great Lavra.jpg|Església del monestir de la Gran Lavra (Atos), on hi ha el cap del sant
</gallery>
Va conservar la seva ascètica manera de viure, es va ocupar dels pobres (als que va construir cases), va restaurar la disciplina de l'església, va seleccionar amb cura als candidats a rebre ordes religiosos, va procurar la unió de les esglésies occidental i oriental i va defensar la seva autoritat contra el bisbe [[Antim de Tiana]], la seu del qual havia estat elevada a segona metropolitana de Capadòcia per [[Valentinià I]]. També es va seguir oposant als arrians i semiarrians i al prefecte de Capadòcia, Modest, i fins i tot al mateix [[Valentinià II]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Basil the Great: Faith, Mission and Diplomacy in the Shaping of Christian Doctrine|url=https://books.google.es/books?id=fR9WDwAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=basil+the+great+valentinan&hl=en&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Routledge|data=2018-04-17|isbn=978-1-317-17601-5|llengua=en|nom=Nicu|cognom=Dumitrașcu|capítol=St Basil and Emperor Valens: dignity versus authority}}</ref>
La seva regla de vida monàstica va ser la més seguida als monestirs orientals i ortodoxos, per la qual cosa els seus monjos són anomenats [[basilians]]. Sobre ella es van desenvolupar alguns ordes monàstics catòlics, a partir del {{segle|XVI}}.
| |||