Tot esperant Godot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Waiting for Godot set Theatre Royal Haymarket 2009.jpg|miniatura|''Tot esperant Godot'' al Theatre Royal Haymarket de Londres, el 2009]]
'''''Tot esperant Godot''''' (en [[francès]]: ''En attendant Godot''), de vegades subtitulada ''[[Tragicomèdia]] en 2 actes'', és una obra de [[teatre de l'absurd]] escrita per [[Samuel Beckett]] als [[anys 1940]], publicada el [[1952]] per Éditions de Minuit i estrenada a França aquest mateix any, sota la direcció de Roger Blin. Va significar una renovació de l'escriptura dramàtica pel fet d'establir noves relacions entre els personatges, el temps, l'espai i els llenguatges escènics,<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', Editorial UOC, 2006. {{ISBN|9788497884020}} {{ca}}
</ref> i s'ha convertit en una de les peces més representades de l'autor.<ref>{{ref-web |cognom=Chiva |nom=Agnès |url=https://www.tresc.cat/magazine/25921/es-una-prosa-esculpida-en-el-temps-la-de-beckett/ |consulta= 18 novembre 2021 |títol=“La prosa de Beckett està esculpida en el temps” |editor=Tr3sC |data= 19 novembre 2019 |llengua=anglès}}</ref> Beckett va rebre nombroses peticions per adaptar-la al cinema i la televisió, però
[[Jordi Coca i Villalonga|Jordi Coca]] va proposar estrenar en català aquesta obra el 1957. L'any 1965 es va estrenar a la ciutat de Lleida,<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/05/20/pagina-49/33558170/pdf.html?search=godot|títol=La Vanguardia 29-05-1965|consulta=30-03-2016}}</ref> produïda pel polifacètic [[Àngel Jové i Jové|Àngel Jové]] i dirigida per Josep Maria Riu i el grup TOAR,<ref>{{ref-web |url=http://www.descobrir.cat/ca/agenda/60-anys-de-toar-159601.php |títol=60 anys de TOAR |editor=Descobrir}}</ref> amb una innovadora escenificació amb fotografies de [[Ton Sirera]]. Un any després, l'any [[1966]], es va fer al [[Teatre Romea]] de Barcelona. Als anys 60, el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de [[Samuel Beckett]], [[Joan Brossa]], [[Manuel de Pedrolo]] i altres autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure'n d'altres.<ref>''Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX''. L'Abadia de Montserrat, 1997. {{ISBN|9788478268887}} {{ca}}</ref>
Línia 13:
== Tema ==
El tema de l'obra és la incomunicació. Aquesta trama, que intencionadament no té cap fet rellevant i presenta el recurs dramàtic de les repeticions, pot simbolitzar el tedi i la manca de significat de la vida humana,
Una interpretació estesa del misteriosament absent Godot és que representa [[Déu]], encara que Beckett sempre ho va negar. Com a nom propi, Godot pot ser un derivat de la paraula ''God'' ('Déu', en anglès) amb un diminutiu afectuós francès. Beckett va afirmar que derivava de ''godillot'', que en argot francès vol dir 'bota'. El títol podria llavors suggerir que els personatges estan "esperant la bota".
Línia 22:
L'obra està dividida en dos actes. La trama tracta de Vladimir (també anomenat "Didi") i Estragon (també anomenat "Gogo"), que arriben a un lloc al costat d'un camí, al costat d'un arbre, per esperar l'arribada de Godot. Vladimir i Estragon semblen ser vagabunds: la seva roba és esparracada i no els va bé; una altra teoria és que podrien ser refugiats o soldats desplaçats d'un conflicte, com la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], que acabava de finalitzar i que va inspirar molt la dramatúrgia de Beckett. Passen el temps conversant i de vegades discutint.
Estragon es queixa que les botes no li venen, i Vladimir presumeix de cames engarrotades a causa d'un dolorós problema de bufeta. Fan vagues al·lusions sobre la naturalesa de les seves circumstàncies, i sobre les raons per trobar-se amb Godot (però el públic mai arriba a saber qui és Godot o per què és tan important). Aviat els interromp l'arribada de Pozzo, un home cruel, però líric que afirma ser l'amo de la terra on es troben, juntament amb el seu criat Lucky, a qui sembla controlar per mitjà d'una llarga corda. Pozzo s'asseu per donar-se un festí de pollastre, i més tard tira els ossos als dos vagabunds.
Els entreté fent a Lucky ballar animadament, i llavors els dona un sermó improvisat sobre les teories de [[George Berkeley]]. Després de la partida de Pozzo i Lucky, un nen arriba amb un missatge de Godot: "aparentment, no vindrà avui, però vindrà demà a la tarda". El noi també confessa que Godot pega al seu germà i que ell i el seu germà dormen a les golfes d'un graner.
| |||