Chen Duxiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Persones d'Anhui a partir de Wikidata
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{avís|Advertiment: en els noms de persona en xinès, el cognom va al davant, en aquest cas és Chen.}}
'''Chen Duxiu''' —en [[xinès simplificat]]: 陈独秀, en [[xinès tradicional]]: 陳獨秀, en [[pinyin]]: Chén Dúxiù— ([[Anqing]], [[Anhui]], [[28 d'octubre]] de [[1880]] - [[Jiangjin]], [[Sichuan]], [[27 de maig]] de [[1942]]) fou un intel·lectual xinès. Va ser el fundador del [[Partit Comunista Xinès]], en el qual va exercir els càrrecs de màxima responsabilitat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Histoire de la Chine : des origines à nos jours|url=https://www.worldcat.org/oclc/1030966493|lloc=París|isbn=979-10-210-0222-7|cognom=Fairbank, John King, 1907-1991,}}</ref>
 
== Biografia ==
Línia 7:
 
== El comunisme xinès ==
Com a conseqüència del seu de la seva activitat política, Chen ingressa a la presó el 1919. És expulsat de la universitat i retorna a Xangai on, definitivament, adopta la ideologia comunista i Nova Joventut seguirà una línia comunista. Per aquests motius es produeix un distanciament amb figures com [[Hu Shi]]. La Internacional Comunista envia delegats a la Xina per establir contactes amb Chen per fundar el [[Partit Comunista Xinès]]. Aquest partit neix a Xangai el juliol de 1921 i, malgrat que Chen no va poder assistir a la trobada, és nomenat secretari general. Arran de la ruptura amb el [[Kuomintang]] de [[Sun Yat-sen]], els comunistes són perseguits i molts foren executats (com Li Dazhao. Chen Duxiu fou acusat de passivitat, i com que la [[Komintern]] tutelava i finançava el PCX, va perdre totes les responsabilitats en el partit en una reunió a la qual no hi era present.crític amb la Internacional Comunista és expulsat i s'adhereix al moviment trotskista xinès i esdevé el seu portaveu més rellevant. Després d'un intent de reunificació de les dues faccions del comunisme, el 1931, amb la persecució que van sofrir per part de les autoritats nacionalistes, totes dues van tenir moltes dificultats. El 1932 fou capturat i empresonat. Alliberat el 1937, va viure els darrers anys de la seva vida a [[Jiangjin]], província de Sichuan, revaloritzant la democràcia, davant el fenomen, estalinista i recuperant la cultura clàssica xinesa. Va morir, oblidat, en aquesta ciutat el 1942 d'un atac al cor.<ref>{{Ref-llibre|títol=La république de Chine : 1912-1949|url=https://www.worldcat.org/oclc/1145891870|lloc=París|isbn=978-2-251-91176-2|cognom=Paulès, Xavier, (1973- ...).,}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 14:
== Bibliografia ==
* Duxiu Chen ''Chen Duxiu's Last Articles and Letters: 1937 – 1942''” (Apèndix 7. Autor: Wang Fanxi. Tracta de Chen com a fundador del PCX). University of Hawai'i Press.Pàgs. 133I següents).
* Anne Shen Chao. '' Chen Duxiu's early years: The importance of personal connections in the social and intellectual transformation of China 1895--1920'' Rice University Electronic Theses and Dissertations .UMI Microform number 3362139.
* Pankaj Mishra. ''De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia ''.de Galaxia Gutenberg.2014. {{ISBN|978-84-16072-45-3}}. Pàgs. 279-280, 300, 327,354 i 356.
* Alicia Relinque Eleta. ''Narratives xineses: ficcions i altres formes de no-literatura'' d'Editorial UOC, 2008.Pàgs. 131 i 133.