HVAC: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m Bot elimina espais sobrants
Línia 15:
== Condicionants de la Climatització ==
La comoditat tèrmica, important per al benestar, està subjecta a dos factors:
* El factor ambiental, que al seu torn pot considerar des de dos aspectes:
 L'aire: La seva temperatura, velocitat i humitat relativa.
 
 Objectes materials: La temperatura radiant mitjana dels tancaments i paraments del local considerat.
* El factor humà: La manera de vestir, l'activitat i el temps durant el qual les persones romanen en la mateixa situació, influeixen sobre la comoditat tèrmica.
Una qüestió important és que la resposta de les persones pot ser molt variable, ja que depèn del gust, l'aclimatació o activitat realitzada. Els altres factors poden controlar-se per oferir una sensació de benestar.
 
Línia 42:
La climatització es pot fer en un sol local (unitària), i centralitzada, en la qual un aparell produeix o rep l'energia tèrmica (calor o fred), es porta als locals a climatitzar per mitjà de conduccions i s'emet per mitjà d'emissors.
 
====  Climatització unitària. ====
Aquest sistema és molt freqüent. En calefacció s'empra amb xemeneies de foc, diferents tipus d'estufes (de carbó, de gas butà, elèctriques). Per refrigeració el més conegut és l'anomenat climatitzador o condicionador de finestra.
 
Línia 49:
 A més, en la climatització d'estiu, els aparells unitaris de refrigeració no solen tenir un bon control de la humitat, per la qual cosa poden donar ambients humits en els locals.
 
 En tots dos casos (calefacció i refrigeració), els aparells petits tenen menors rendiments que els grans, de manera que, la suma de diversos d'ells per diferents locals, pot consumir més energia que un de sol, més potent, per a tots ells.
 
====  Climatització centralitzada. ====
En aquest sistema de climatització poden, al seu torn, distingir-se dues possibilitats: per a un petit usuari (habitatge, p.e.) i per a un usuari gran (un edifici complet, de qualsevol dimensió).
 
Els sistemes més senzills (i tradicionals) per a calefacció consten d'una caldera i d'una xarxa de canonades que porta la calor, per mitjà d'un fluid caloportador, als aparells terminals, generalment radiadors. Els sistemes de calefacció per aigua calenta poden servir des d'una instal·lació petita (d'habitatge) fins a instal·lacions urbanes, passant per instal·lacions d'edifici i de barriada.
 
 En refrigeració existeixen aparells que tenen una part, que comprèn el compressor i el condensador, que se situa a l'exterior i un o diversos evaporadors que es col·loquen en els locals a climatitzar (sistemes partits múltiples o multisplit). Solen tenir millors rendiments que els aparells unitaris, però pateixen de manca de control de la humitat ambient.
Línia 63:
L'energia tèrmica pot portar-se als locals per mitjà de fluids o refrigerants, anomenats caloportadors (que transporten la calor o energia tèrmica), i poden ser: aigua, aire o un fluid refrigerant. Es pot establir una classificació en funció del fluid caloportador que arriba als locals. S'adverteix que l'aire és sempre el fluid que es tracta de condicionar, però això no vol dir que sigui sempre un fluid caloportador.
 
====  Sistemes amb refrigerant. ====
El fluid refrigerant es porta, per canonades, als evaporadors, situats en els locals a climatitzar. La necessària ventilació ha de fer-se per altres mitjans.
 
====  Sistemes tot aire. ====
Als locals no arriba més que un cabal d'aire tractat en un climatitzador o UTA per mitjà de conductes i introduït a través de diversos tipus de reixetes o difusors. Atès que el cabal d'aire mínim exigible per a ventilació sol ser insuficient per portar l'energia tèrmica necessària, cal implantar sistemes de mescla d'aire de retorn amb l'aire exterior (de ventilació o de renovació), del que s'encarrega el climatitzador.
 
====  Sistemes aigua-aire. ====
Als locals arriba l'aire estrictament necessari per a la ventilació, tractat en un climatitzador (anomenat aire primari) però, la major part del temps, amb cabals insuficients per transportar tota l'energia tèrmica necessària, de manera que es supleix aquesta falta mitjançant aparells terminals afegits (ventiloconvectors, inductors) situats en els locals i alimentats per aigua. És aquest el sistema més car d'instal·lar, però té molts avantatges: l'aire no es recircula, de manera que tampoc es recirculen olors d'uns locals a altres; millor regulació dels paràmetres de cada local tenint en compte molt precisament les seves necessitats específiques.
 
====  Sistemes tot aigua. ====
Als locals no arriba més que aigua, que pot ser calenta o freda. Quan només es tracti de calor (calefacció), s'utilitzarien com a emissors els clàssics radiadors i quan es tracti de fred (refrigeració) o quan hi hagi les dues possibilitats (calor i fred) s'utilitzaran ventiloconvectors. Cal ressaltar que en aquest cas serà una climatització incompleta, ja que la necessària ventilació ha de fer-se per altres mitjans.
 
Línia 83:
Un sistema complet de climatització comprendria aquestes parts:
 
====  Generació d'energia tèrmica (fred i calor) ====
====  Transport (primari) ====
Transport primari d'aquesta energia tèrmica a on serà utilitzada. Aquest transport es farà generalment per aigua.
 
====  Ús de l'energia tèrmica ====
L'ús de l'energia tèrmica primària pot ser:
 
 En un climatitzador: aparell de tractament de l'aire (UTA) que rep l'energia d'una xarxa d'aigua, calenta o freda, i, d'altra banda l'aire, de l'exterior (aire de ventilació) i que també pot ser recirculat, ho barreja (si escau), el tracta i l'impulsa cap als locals a climatitzar.
 
 Directament a aparells terminals; el que es dona quan es tracta de sistemes que no integren la ventilació. Per refrigeració s'utilitzarien ventiloconvectors (anomenats en anglès fan-coils) i per a calefacció, radiadors, superfícies radiants o també ventiloconvectors.
 
 Les dues coses alhora: climatitzadors i aparells terminals.
 
====  Transport (secundari) ====
El transport secundari es fa per mitjà d'aire tractat, per conductes adequats per portar-lo als locals a climatitzar.
 
====  Emissió i/o difusió en els locals ====
i, en cas de ser climatització per aire, difusió en els ambients, de manera que l'aire tractat abasta tota la zona considerada com "habitada" dins d'ells.
 
Línia 139:
 
Consta d'una sèrie d'elements que permeten els diversos tractaments que han de fer-se a l'aire. Una UTA molt completa, constaria dels dispositius que es relacionen i expliquen a continuació, encara que no tots els climatitzadors tenen totes les parts:
*  Admissió d'aire:
 Entrada de l'aire de retorn, amb un ventilador.
 
 Expulsió d'una part de l'aire de retorn (en els sistemes d'aire barreja).
 
 Entrada o admissió d'aire exterior i caixa de mescla amb la resta de l'aire de retorn.
 
 Alternativament, substituint als tres dispositius anteriors, pot ser una entrada d'aire exterior, per a sistemes de sol aire primari (o aire-aigua).
*  Filtres d'aire.
 
*  Bateries d'escalfament i de refredament (en sistemes de dues canonades, una sola bateria)
 
*  Humificador de l'aire (per a climatització d'hivern)
 
*  Separador de gotes
 Aquests dos dispositius i la bateria de fred deuen tenir una safata de recollida de condensacions, amb abocament a desguàs, i l'humidificador, subministrament d'aigua.
*  Bateria de post-escalfament (Si és el cas).
 
*  Ventilador d'impulsió.
No tots els climatitzadors tenen tots els dispositius enumerats. Molt sovint no tenen més que el ventilador d'impulsió, especialment els que només tracten l'aire de ventilació, sense barreja amb l'aire de retorn. La bateria de postescalfament no se sol usar més que en sistemes que integren la calefacció o, en refrigeració, quan l'ambient exterior és molt humit.