Khilakku: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retoc i referència
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3:
'''Khilakku, Khilikki''', '''Khilikka''' o '''Hilakku''' va ser un regne [[neohitita]] situat a les [[muntanyes del Taure]]. Del seu nom deriva el clàssic [[Cilícia]].
 
El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'[[Imperi Hitita]] el [[1185]] però la seva història és desconeguda fins que s'esmenta al {{segle|IX|-|s}}, cap a l'any [[859 aC]] quan [[Assíria]] va atacar [[Bit Adini]] on regnava Akhuni. Des de Bit Adini el rei [[Salmanassar III]] va passar al país de [[Gurgum]] (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al [[regne de Samal]] (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de [[Patin]], d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de [[Khati]] o [[Karkemish]]; el rei Khanu va caure derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les [[Muntanyes de Nur]]. Després els assiris van travessar l'[[Orontes]] i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va aconseguir atreure a una aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el [[regne de Que]], el nom del rei no està indicat), és a dir la ''Cilicia Campestris'', al rei Pikhiris de [[Khilikka]] (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de [[Yasbuk]] (un cap local [[Arameus|arameu]]), però [[Salmanassar III]] va derrotar els reis aliats i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del [[golf d'Issos]] ([[Alexandreta]]) incloses diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) va ser devastat. Khilakku i Que es van convertir en tributaris dels assiris i haurien pagat durant més o menys un segle, però a mitjan segle següent ja eren independents.<ref>{{ref-llibre |cognom=Bryce |nom=Trevor |títol=The World of The Neo-Hittite Kingdoms: A Political and Military History |pàgines=38 |lloc=Oxford |editorial=Oxford University Press |any=2012 |isbn=9780199218721}}</ref>
 
Segurament va esdevenir altre cop tributari d'Assíria poc després del 740 aC però no s'esmenta. Cap a l'any 718 aC els assiris van tornar a conquerir el país, però segurament per dificultats d'administració, [[Sargon II]] (722-705 aC) el va cedir poc després al rei de [[Tabal]], Amris o Ambari junt amb la mà de la seva pròpia filla, i a la inscripció que ho commemora s'afegeix que Khilikki sempre havia estat independent de Tabal. Però potser el 715 aC, el rei de Tabal va fer aliança amb Urzaha ([[Rusa I]], anomenat Urza pels assris) d'[[Urartu]], i amb Mita ([[Mides III]]) rei dels [[muskhi]] ([[Regne de Frígia|Frígia]]). Urartu va ser derrotada el 713 aC i el 712 aC els assiris van sotmetre militarment Tabal. Amris o Ambari va ser fet presoner i portat a [[Assíria]] amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. Es van establir uns assiris (pro-assiris?) fidels al rei i un tinent governador amb autoritat sobre ells, i es va fixar el tribut.