Tot esperant Godot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 4:
</ref> i s'ha convertit en una de les peces més representades de l'autor.<ref>{{ref-web |cognom=Chiva |nom=Agnès |url=https://www.tresc.cat/magazine/25921/es-una-prosa-esculpida-en-el-temps-la-de-beckett/ |consulta= 18 novembre 2021 |títol=“La prosa de Beckett està esculpida en el temps” |editor=Tr3sC |data= 19 novembre 2019 }}</ref> Beckett va rebre nombroses peticions per adaptar-la al cinema i la televisió, però es va resistir a aquestes ofertes, llevat de l'aprovació ocasional per amistat o simpatia a la persona que feia la petició,<ref>{{ref-llibre|títol=Damned to Fame: the Life of Samuel Beckett |cognom=Knowlson |nom=James |editorial=Bloomsbury Publishing |any=2014 |isbn=9781408857663 |lloc=London |llengua=anglès}}</ref> i les que es van fer en vida seva, no el van satisfer.
[[Jordi Coca i Villalonga|Jordi Coca]] va proposar estrenar en català aquesta obra el 1957. L'any 1965 es va estrenar a la ciutat de Lleida,<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/05/20/pagina-49/33558170/pdf.html?search=godot|editor=Hemeroteca La Vanguardia |títol= Singular realización teatral |llengua=castellà|data=1965-05-20|consulta=30-03-2016}}</ref> produïda pel polifacètic [[Àngel Jové i Jové|Àngel Jové]] i dirigida per Josep Maria Riu i el grup TOAR,<ref>{{ref-web |url=http://www.descobrir.cat/ca/agenda/60-anys-de-toar-159601.php |títol=60 anys de TOAR |editor=Descobrir}}</ref> amb una innovadora escenificació amb fotografies de [[Ton Sirera]]. Un any després, l'any [[1966]], es va fer al [[Teatre Romea]] de Barcelona. Als anys 60, el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de [[Samuel Beckett]], [[Joan Brossa]], [[Manuel de Pedrolo]] i altres autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure'n d'altres.<ref>''Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX''. L'Abadia de Montserrat, 1997. {{ISBN|9788478268887}}
L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar.<ref name="NYT-20131112">{{ref-notícia|cognom=Itzkoff |nom=Dave |enllaçautor=Dave Itzkoff |títol=The Only Certainty Is That He Won't Show Up |url=https://www.nytimes.com/2013/11/12/theater/the-right-way-to-say-godot.html |data= 12 novembre 2013 |obra=The New York Times |access-date= 12 novembre 2013 |llengua=anglès}}</ref> A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".
| |||